Una de les potencials conseqüències de la síndrome de Brugada és la mort sobtada. Per això, diagnosticar-ho a temps és clau per poder prevenir l'arítmia ventricular maligna que pot ocasionar aquesta malaltia, evitant així que es pugui donar la mort sobtada.

Però, en què consisteix aquesta patologia i com es pot diagnosticar a temps per poder ser tractada?

La síndrome de Brugada és una malaltia dorigen genètic. És una anomalia a les cèl·lules cardíaques que produeix arítmies ventriculars. El cor és estructuralment normal i funciona amb normalitat, però de vegades pot produir una arítmia ventricular maligna, que és la causa fonamental de la mort sobtada.

Es produeix per l'alteració en els gens que dirigeixen la formació de les proteïnes cardíaques que regulen el pas dels ions a través de la membrana cel·lular, conegudes com a canals iònics, per la qual cosa s'engloba en el grup de les conegudes com a canalopaties. Aquesta alteració crea alteracions elèctriques que afavoreixen l'aparició d'arítmies, generalment ventriculars, que poden provocar síncopes o fins i tot mort sobtada.

Com diagnosticar-ho

Un electrocardiograma pot ser suficient per diagnosticar-lo, i és que la síndrome de Brugada té un electrocardiograma característic que els metges reconeixen. No obstant això, no és present en tots els casos. Els pacients amb síndrome de Brugada poden tenir avui un electro patològic, anormal, i demà un electro absolutament normal. Per això, per desemmascarar casos en què el metge sospita que hi ha una síndrome de Brugada, es pot fer un electro sota tests farmacològics.

Aquesta prova consisteix a injectar al pacient un fàrmac amb què, en cas que el pacient tingui síndrome de Brugada, es mostrarà l'electrocardiograma característic dels que pateixen aquesta malaltia.

I, quan es dóna aquesta sospita? Habitualment, el cardiòleg la pot tenir quan, malgrat que l'electrocardiograma del pacient sigui normal, es tracta d'una persona relativament jove que ha tingut un síncope o una pèrdua de consciència amb un patró que pugui fer pensar que té un perfil cardiogènic, és a dir, que sobtadament hi ha hagut un problema cardíac. Una altra situació que pot fer sospitar és que el pacient hagi tingut antecedents familiars de mort sobtada en joves.

T'interessa: Saber si tindrem una aturada cardíaca i quan passarà gràcies a la intel·ligència artificial

Com es tracta

Quan s'està davant d'un pacient amb síndrome de Brugada simptomàtica, és a dir, que hagi tingut algun episodi de mort sobtada ressuscitada o síncopes d'etiologia no aclarida, la solució passa per implantar un desfibril·lador, un dispositiu similar a un marcapassos que s'implanta generalment a sota de la clavícula esquerra i detecta si el pacient té una arítmia ventricular maligna. Si la detecta, la tracta i prevé la mort sobtada.

En cas que es tracti d'un pacient amb síndrome de Brugada asimptomàtic, diagnosticat per l'electrocardiograma però sense que el pacient hagi patit fins ara síncopes ni mort sobtada, hi ha diverses opcions. “En alguns casos es pot estratificar a través d'un estudi electrofisiològic, veure els malalts que són induïbles i implantar un desfibril·lador als pacients que s'identifiquen amb més risc.

En qualsevol cas, el metge proporcionarà al pacient recomanacions com protegir-se de la febre prenent antipirètics o adoptar mesures físiques com a dutxes fredes per evitar que li pugi la temperatura, ja que la febre pot exposar el pacient a arítmies ventriculars malignes. També cal consultar els fàrmacs a evitar.

Aquesta nova tecnologia podria ajudar els metges a detectar quan el pacient pot patir una aturada cardíaca.

La intel·ligència artificial està revolucionant el sector de la salut. Ara s'ha fet un pas més i s'ha descobert que la intel·ligència artificial pot predir si una persona patirà una aturada cardíaca i quan podria tenir lloc.

La tecnologia, construïda per científics de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units) a partir d'imatges dels cors malalts i dels antecedents dels pacients, pot revolucionar la presa de decisions clíniques i augmentar la supervivència de les arítmies cardíaques sobtades i letals, una de les afeccions més mortals i desconcertants de la medicina.

La mort sobtada cardíaca causada per una arítmia representa fins al 20 per cent de totes les morts al món i sabem poc sobre per què passa o com saber qui està en risc.

Hi ha pacients que poden tenir un risc baix de mort sobtada cardíaca i que reben desfibril·ladors que potser no necessiten, i després hi ha pacients d'alt risc que no reben el tractament que necessiten i podrien morir a la flor de la vida. El que aquest nou algoritme pot fer és determinar qui està en risc de mort cardíaca i quan es produirà, cosa que permet als metges decidir exactament el que cal fer.

T'interessa: Què és i com es pot combatre la mort sobtada?

És el primer a fer servir xarxes neuronals per construir una avaluació de supervivència personalitzada per a cada pacient amb malaltia cardíaca. Aquestes mesures de risc proporcionen amb gran precisió la probabilitat d'una mort sobtada cardíaca al llarg de 10 anys, i quan és més probable que passi. La tecnologia d'aprenentatge profund s'anomena Estudi de Supervivència del Risc d'Arritmia Cardíaca (SSCAR).

L'equip va utilitzar imatges cardíaques amb contrast que visualitzen la distribució de les cicatrius de centenars de pacients reals de l'Hospital Johns Hopkins amb cicatrius cardíaques per entrenar un algoritme que detectés patrons i relacions no visibles a primera vista. L'actual anàlisi d'imatges cardíaques clíniques només extreu característiques simples de les cicatrius, com el volum i la massa, infrautilitzant allò que en aquest treball s'ha demostrat que són dades crítiques.

Les imatges contenen informació crítica a què els metges no han pogut accedir, afirma el primer autor, Dan Popescu, antic estudiant de doctorat del Johns Hopkins. Aquesta cicatrització pot estar distribuïda de diferents maneres i diu alguna cosa sobre les possibilitats de supervivència d'un pacient. Hi ha informació oculta en ella.

T'interessa: Una armilla que evita la mort sobtada en pacients amb cardiopaties

Les prediccions dels algoritmes no només van ser significativament més precises en cada mesura que les dels metges, sinó que van ser validades en proves a pacients de 60 centres de salut de tot Estats Units, amb diferents historials cardíacs i diferents dades de imatge, el que suggereix que la plataforma podria adoptar-se a qualsevol lloc.

Això té el potencial de modelar significativament la presa de decisions clíniques en relació amb el risc d'arítmia i representa un pas essencial per portar el pronòstic de la trajectòria del pacient a l'era de la intel·ligència artificial, assenyala Trayanova, codirectora de l'Aliança per a la Innovació en Diagnòstic i Tractament Cardiovascular. És l'epítom de la tendència a fusionar la intel·ligència artificial, l'enginyeria i la medicina com a futur de l'assistència sanitària.

L'equip treballa ara per crear algoritmes per detectar altres malalties cardíaques. Segons Trayanova, el concepte d'aprenentatge profund es podria desenvolupar per a altres camps de la medicina que depenen del diagnòstic visual.

Augmenta el volum de sang que circula per l'organisme en un minut, millora el control de factors de risc cardiovascular com la hipertensió arterial, la diabetis, l'obesitat, o els nivells de colesterol… Tots són beneficis per a la teva salut cardiovascular de la pràctica dexercici físic de forma freqüent.

T'interessa: La hidratació, clau per a la salut cardiovascular

Però, quanta activitat física hem de fer per obtenir-los?

Com t'expliquem en aquesta publicació, l'ideal és procurar portar un estil de vida saludable cada dia que combati el sedentarisme, perquè tota l'activitat física compta. Aprofitar per pujar per les escales en comptes d'agafar l'ascensor quan en tenim l'oportunitat; anar amb bicicleta o caminant si és possible a la feina, o baixar unes parades abans si la distància és massa llarga per fer almenys part del recorregut caminant; ballar o fer tasques domèstiques ens permeten mantenir-nos en moviment i augmentar el temps d'activitat física diària. Però a més, és recomanable fer alguna activitat esportiva com córrer, caminar a pas ràpid, nedar o qualsevol altra disciplina recreativa de tres a cinc vegades per setmana, igual que entrenar la flexibilitat i la força entre dues i tres vegades per setmana.

En quant de temps es tradueix tot això?

Segons els experts, qualsevol quantitat d'activitat física és millor que cap, i com més, millor. Però si busquem millorar la salut cardiovascular, l'OMS recomana als adults almenys entre 150 i 300 minuts d'activitat aeròbica moderada a la setmana (o l'equivalent en activitat intensa, cosa que serien almenys entre 75 i 150 minuts setmanals ), mentre que per als nens i adolescents l'ideal és que facin una mitjana de 60 minuts d'activitat física aeròbica moderada al dia. Per als més grans de 65 anys, la recomanació és igualment fer almenys 150 minuts setmanals d'activitats físiques moderades aeròbiques, o bé algun tipus d'activitat física vigorosa aeròbica durant 75 minuts. En qualsevol cas, cal que siguin sessions d'un mínim de 10 minuts. I pel que fa al tipus d'activitat física a escollir, els experts aconsellen que sigui una amb què es gaudeixi, ja que l'haurem de fer diverses vegades a la setmana.

T'interessa: Els esports amb més risc de mort sobtada són el ciclisme, el futbol i el running

Els beneficis d'incloure a la rutina diària l'activitat física no són només cardiovasculars. També millorarem l'estat muscular i la salut òssia, de manera que la nostra qualitat de vida en sortirà beneficiada. A més, combatre el sedentarisme és essencial per prevenir la diabetis tipus 2 i diversos tipus de càncer. Daltra banda, la pràctica dexercici físic pot reduir els símptomes de depressió i ansietat, contribuint al nostre benestar. Una llista llarga d'avantatges que fan de l'activitat física un imprescindible que hem de posar en pràctica tant com puguem per gaudir de més salut.

Un estudi de la Universitat Carlos III de Madrid, conclou que el batec del cor pot ser utilitzat com una eina biomètrica per identificar les persones.

La biometria és la ciència que explora la identificació d'éssers humans i animals mitjançant mesures biològiques o característiques físiques, per exemple, les empremtes dactilars o l'iris de l'ull. En aquest sentit, les eines basades en biometria són cada cop més utilitzades en camps com la seguretat, per complementar o substituir els sistemes de contrasenyes; i l'administració civil, en el registre i la provisió de documents d'identitat.

Per exemple l'utilitzem a diari per desbloquejar el nostre telèfon.

El nou estudi planteja una nova tècnica innovadora per identificar els individus, basant-se en les particularitats exclusives del batec del cor. Per això, es fan servir electrocardiogrames (ECG) i s'analitzen cinc qualitats musicals: la dinàmica, el ritme, el timbre, el to i la tonalitat, aplicant-les al so dels batecs. A partir d'aquestes cinc qualitats s'obté una combinació de paràmetres, única per a cada persona i que compta amb una taxa de precisió del 96,6%.

El batec del cor, una biosenyal universal

El principal avantatge d'aquesta tècnica és la universalitat de les seves identificacions, ja que, avui dia, certes persones encara no poden ser reconegudes per determinats tipus de biometria, en casos de lesions, amputacions o característiques físiques discapacitants, però el batec del cor és una biosenyal que és present en tots els éssers humans, sense excepció. Un altre avantatge és el seu baix cost i el seu funcionament no invasiu, per exemple a dia d'avui, ja hi ha polseres i rellotges intel·ligents que realitzen el registre ECG, de manera que n'hi hauria prou amb instal·lar-hi una aplicació que faci ús d'aquest nou algoritme d'identificació.

Actualment, aquesta tècnica continua en fase de desenvolupament. Tot i que el futur de la identificació cardíaca és prometedor, els investigadors afirmen que encara han de «seguir la investigació en aquesta línia, abans de plantejar la comercialització». Un dels aspectes crítics d'aquest estudi consisteix a analitzar el comportament del sistema en funció de les diferents activitats que faci la persona, com ara passejar, córrer, descansar, fer un esforç físic o veure's en una situació d'estrès. A més, cal tenir en compte factors com la utilització de marcapassos o els efectes d'una arítmia.

Google ha anunciat plans per utilitzar telèfons intel·ligents per monitoritzar la salut i ha explicat que provarà si capturar els sons del cor i les imatges del globus ocular podria ajudar les persones a identificar problemes cardíacs des de la llar.

Concretament, la companyia està investigant si el micròfon incorporat del telèfon intel·ligent pot detectar els batecs del cor i els bufats quan es col·loca sobre el pit, de manera que les lectures podrien permetre la detecció primerenca de trastorns de les vàlvules cardíaques.

La investigació ocular se centra a detectar malalties, com les relacionades amb la diabetis, a partir de fotografies. Google també ha assenyalat que havia reportat "resultats primerencs prometedors" usant càmeres de taula a clíniques i ara està examinant si les fotos de telèfons intel·ligents també poden funcionar.

T'interessa: Dissenyen una polsera que avisa si s'acosta un infart

A més, Google també planeja provar si el programari d'intel·ligència artificial pot analitzar ecografies preses per tècnics menys qualificats, sempre que segueixin un patró establert.

Els projectes segueixen els anuncis de l'any passat sobre el mesurament de la freqüència cardíaca i respiratòria amb càmeres de telèfons intel·ligents, funcions que ara estan disponibles a molts dispositius a través de l'aplicació Google Fit.

T'nteressa: El pegat que avisa d'atacs de cor abans de tenir símptomes

La tecnologia no deixa de sorprendre'ns i facilitar-nos allò referent a la detecció de problemes cardíacs, però la detecció no és suficient.

Cal disposar d'un aparell DEA (desfibril·lador) per a poder actuar a temps i evitar mals majors.

Estàs pensant en comprar un DEA? Contacta amb nosaltres i t'ajudarem en tot el que necessitisContacta amb nosaltres i t'ajudarem en tot el que necessitis

La intensitat de l'esport determina el risc de mort sobtada, i els que requereixen més demanda energètica els més perillosos si es pateix alguna malaltia cardiovascular genètica.

Són coneguts els casos d'esportistes, joves i sans, que han mort sobtadament per mort sobtada fent la seva activitat física. Es tracta de casos molt puntuals, però molt cridaners.

T'nteressa: Sobreviure a una mort sobtada i La importancia de la formació

La primera idea que cal tenir en compte és que l'esport pot desencadenar una mort sobtada, però aquesta passa en persones amb malalties cardiovasculars genètiques, com les miocardiopaties i les canalopaties. La qüestió és que, generalment, els pacients no són coneixedors d'aquestes patologies. A més, cal tenir en compte que la incidència d'aquest tipus de mort sobtada és estranya: un o dos casos de mort sobtada per cada 100.000 esportistes cada any.

T'interessa: Un defecte genètic del cor, possible causa de mort sobtada a l'esport professional

La cardiopatia isquèmica, és a dir, la malaltia coronària que es manifesta fonamentalment com un infart agut de miocardi o una angina de pit, es situa com la primera causa de mort sobtada associada a l'esport.

Tot i això, no tots els esports suposen el mateix risc. És la intensitat de l'esport la que determina el risc de mort sobtada. D'aquesta manera, els esports amb més demanda energètica com ara el ciclisme, el running o el futbol es troben entre els esports que presenten més risc de mort sobtada en pacients amb miocardiopaties o canalopaties. Per contra, els esports menys associats a mort sobtada són aquells amb baixa càrrega estàtica i dinàmica: el golf, el ioga o el criquet, per exemple.

Recomanacions a tenir en compte

Tenint en compte aquests factors de risc, el pas següent és saber quines són les recomanacions al respecte, per evitar el risc de mort sobtada. En aquest sentit, és molt important la comunicació amb l'esportista, la seva família i entrenador. Han de quedar clars els riscos i beneficis en cada cas concret sense oblidar que el risc zero no existeix.

A l'hora de fer esport és important fer-ho en un ambient segur, és a dir, evitar situacions de risc afegides com caigudes, deshidratació, o oblits en la presa de la medicació entre d'altres. No superar la barrera del 60-80 per cent de la freqüència màxima cardíaca i comptar a l'entorn amb personal format en tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i un desfibril·lador (DEA).

En el cas concret de la miocardiopatia arritmogènica, el problema és que no és fàcil de diagnosticar perquè la presentació entre pacients és molt heterogènia. Per al seu diagnòstic es fa servir una escala que inclou diversos criteris (ecocardiograma, ressonància magnètica, holter, antecedents de la família o biòpsia del teixit). Pel que fa a l'esport, la pràctica d'exercici en subjectes amb aquesta malaltia pot afavorir que es desencadenin arítmies malignes i mort sobtada, sobretot si és intens i perllongat. Però també, practicar esport accelera la progressió de la malaltia, de manera que s'afavoreix l'evolució a la fase d'insuficiència cardíaca. Per això, un cop confirmat el diagnòstic en un individu, es desaconsella la pràctica esportiva.