Les cardiopaties congènites

Tres de cada 1000 adults espanyols viuen amb cardiopaties congènites, un grup de malalties caracteritzat per la presència d'alteracions estructurals del cor produïdes per defectes en la seva formació durant el període embrionari. No totes són iguals ni revesteixen la mateixa gravetat, però tenen en comú que els avenços mèdics, quirúrgics i tecnològics de les darreres dècades han permès millorar tant el pronòstic que actualment més del 90% de les persones nascudes amb cardiopaties congènites sobreviuen fins a l'edat adulta.

Però, com es detecten? Què diferencia les unes de les altres? Quin és el tractament? Els pacients d'aquestes patologies poden fer esport? Quines són les precaucions que han de prendre? Donem resposta a aquestes preguntes...

Detecció de cardiopaties congènites

Moltes es diagnostiquen abans del part, en els estudis rutinaris que es fan a totes les embarassades. Tot i això, algunes cardiopaties congènites únicament es detecten en el moment del naixement o poc després.

Les alteracions que produeixen les cardiopaties congènites se solen reflectir. Les proves diagnòstiques clau són l'ecocardiograma, primer, i en funció de les dades que proporcioni aquesta tècnica, en alguns casos cal procedir a un cateterisme cadíac.

Quins tipus són els més freqüents?

Encara que hi ha més de 50 tipus diferents de cardiopaties congènites, es poden classificar en tres grans grups:

- Curtcircuits esquerra dreta: Són cardiopaties caracteritzades per connexions anòmales entre les aurícules, els ventricles i els grans gots arterials. Com que tenen més pressió les cavitats esquerres que les dretes, la sang passa del circuit arterial al venós sobrecarregant les funcions dels ventricles i el pulmó on produeix congestió i augment de la pressió arterial pulmonar. En el cas de curtcircuits a nivell de les artèries (aorta/artèria pulmonar) passa el mateix.

- Lesions obstructives: Aquestes cardiopaties dificulten la sortida de la sang de les cavitats cardíaques. Entre elles hi ha les estenosis aòrtica i pulmonar i la coartació aòrtica.

- Cardiopaties congènites cianòtiques: Es caracteritzen perquè s'estableixen curtcircuits pels quals la sang venosa es barreja amb arterial. Això redueix les concentracions d'oxigen a la sang que circula per tot l'organisme. La seva conseqüència principal és que aquesta baixa concentració d'oxigen produeix cianosi (color blavós especialment visible a dits, llavis, llengua, etc), són els coneguts com a “nens blaus”. Les cardiopaties congènites cianòtiques més habituals són la tetralogia de Fallot, la transposició dels grans gots i el ventricle únic, per citar-ne només les més importants.

Segons les dades actualitzades del Registre Espanyol de Cardiopaties Congènites de l'Adult, el 53,5% dels que pateixen cardiopaties congènites tenen patologies de complexitat moderada i el 17,5% d'alta complexitat; la tetralogia de Fallot és la cardiopatia congènita més freqüent, representant 15% del total.

Quin és el tractament?

Depenent del tipus de cardiopatia, les seves conseqüències seran diferents, igual que el seu tractament, que pot fins i tot no ser necessari, com en el cas de les asimptomàtiques –les més banals poden passar desapercebudes fins a l'edat adulta–. Quant a la resta, el tractament, quan cal, sol ser quirúrgic. En alguns casos, l'alteració es pot corregir amb una única intervenció quirúrgica. No obstant això, a les cardiopaties congènites més complexes pot ser necessària la realització de diverses cirurgies, encara que avui dia alguns defectes congènits es poden corregir sense recórrer a la cirurgia mitjançant el tancament de curtcircuits per mitjà d'un cateterisme.

Els pacients d'aquestes patologies poden fer esport?

L'exercici físic recomanat varia depenent del tipus de lesió, així com del grau i tipus d'afectació funcional que es pateixi, però l'activitat física, entre els que la puguin fer, sempre es traduirà en millores a nivell físic i psicològic. En qualsevol cas, s'han de considerar els efectes negatius potencials de l'esport triat i de l'entrenament que requereix, per a la qual cosa cal una valoració especialitzada.

En general, en els casos de comunicació interauricular, interventricular o ductus arteriós, l'exercici està contraindicat només quan el “curtcircuit” sigui gran o quan hi hagi hipertensió pulmonar. Per als pacients amb estenosi pulmonar o estenosi aòrtica es contraindica l'exercici físic intens i l'esport de competició si les lesions són de grau moderat o sever. Quan són lleus, en principi no hi ha restriccions per a l'exercici. Quant als pacients amb cardiopatia cianògena, no poden fer exercicis que impliquin grans esforços.