Aquest nou invent s'integra en una xarxa coordinada de quatre sensors i unitats de control tous, flexibles, sense fil i posibles col·locats al voltant de la part superior del cos.

Han creat un marcapassos provisional a través d'una xarxa coordinada de quatre sensors col·locats en diferents llocs anatòmicament rellevants del cos que es comuniquen entre si per monitoritzar les diverses funcions fsiològiques del cos, amb la finalitat de detectar de forma autònoma ritmes cardíacs anormals i decidir quan estimular el cor i a quin ritme .

Els enginyers van presentar el primer marcapassos provisional de la història: un dispositiu sense fil totalment implantable que es dissol al cos sense deixar rastre quan ja no és necessari. Ara, han presentat una nova versió intel·ligent que s'integra en una xarxa coordinada de quatre sensors i unitats de control tous, flexibles , sense fil i col·locats al voltant de la part superior del cos.

Els sensors es comuniquen entre si per controlar contínuament les diferents funcions fisiològiques del cos, com la temperatura corporal, els nivells d'oxigen, la respiració, el to muscular, l'activitat física i l'activitat elèctrica del cor.

T'interessa: Motius per instal·lar un desfibril·lador o DEA de Cardiosos

A continuació, el sistema utilitza algoritmes per analitzar aquesta activitat combinada per tal de detectar de forma autònoma els ritmes cardíacs anormals i decidir quan cal estimular el cor i a quin ritme. Tota aquesta informació es transmet a un telèfon intel·ligent o a una tauleta , perquè els metges puguin controlar a distància els seus pacients.

El nou marcapassos provisional i la xarxa de sensors/control es poden utilitzar en pacients que necessiten un marcapassos temporal després d'una intervenció quirúrgica o que esperen un marcapassos permanent. El marcapassos obté energia sense fils d'un node de la xarxa, un petit dispositiu sense fil que s'adhereix suaument al pit del pacient. A més, aquesta tecnologia elimina la necessitat de maquinari extern, inclosos els cables (o derivacions).

Perquè el sistema es pugui comunicar amb el pacient, els investigadors han incorporat un petit dispositiu de retroalimentació hàptica que es pot portar a qualsevol part del cos. Quan els sensors detecten un problema (per exemple, bateria baixa, col·locació incorrecta del dispositiu o mal funcionament del marcapassos), el dispositiu hàptic vibra amb patrons específics que alerten els usuaris i els informen del problema.

És la primera vegada que s'aparella l'electrònica tova i vestible amb plataformes electròniques transitòries. Aquest enfocament podria canviar la manera com els pacients reben atenció mèdica, proporcionant un control multinodal de bucle tancat sobre els processos fisiològics essencials, a través d'una xarxa sense fils de sensors i estimuladors que funciona d'una manera inspirada en els complexos bucles de retroalimentació biològica que controlen els comportaments als organismes vius.

En el cas de l'estimulació cardíaca temporal, el sistema allibera els pacients dels aparells de monitorització i estimulació que els mantenen confinats en un entorn hospitalari En canvi, els pacients podrien recuperar-se a la comoditat de la seva llars, mantenint la tranquil·litat que suposa ser supervisats a distància pels metges. Això també reduiria el cost de l'assistència sanitària i alliberaria llits d'hospital per a altres pacients.

T'interessa: Monitorització d'electrocardiogrames a distància

La nova iteració també utilitza un adhesiu biocompatible desenvolupat als laboratoris de Rogers i Efimov . L'adhesiu permet que el dispositiu, lleuger i prim, es lamini suaument sobre la superfície del cor sense necessitat de sutures. Un altre nou avantatge és que a mesura que el marcapassos temporal es dissol de forma lenta i inofensiva, allibera un fàrmac antiinflamatori per evitar reaccions de cos estrany.

Però potser l'avenç més impactant és la capacitat del dispositiu de proporcionar estimulació a demanda , en funció del moment en què el pacient la necessiti. Sincronitzat amb el marcapassos, el mòdul cardíac muntat al pit registra un electrocardiograma en temps real per controlar lactivitat cardíaca.

Estàs pensant en comprar un desfibril·lador? Contacta amb nosaltres i t'assessorarem amb tot allò que necessitis.

En aquesta publicació us volem parlar del nostre curs Suport Vital Bàsic i utilització de DEA que oferim a Ajuntaments de qualsevol municipi de Catalunya. La nostra empresa a més de ser especialista en aparells desfibril·ladors (DEA) i encarregar-se de la instal·lació dels mateixos en llocs estratègics i concorreguts de la vostra població, també ofereix formació i capacitació per a l'ús dels mateixos.

T'interessa: Motius per instal·lar un desfibril·lador o DEA de Cardiosos

Aquesta formació pot ser individualitzada a les persones designades al vostre Ajuntament o generalitzada per a tots els habitants, en forma de curs que normalment duem a terme a Poliesportius o espais amplis disponibles al vostre municipi.

T'interessa: Cardiosos torna a ser escollida per l'ACM per a cardioprotegir els municipis i associats de l'entitat

Aquest curs està basat en la realització d'una reanimació cardiopulmonar (RCP) de gran qualitat amb la integració de l'aparell DEA.  

Objectius

 També podem ajudar-vos a cardioprotegir el vostre municipi amb la instal·lació de desfibril·ladors DEA als cotxes de la vostra Policía local

Contacteu amb nosaltres i us ajudarem

Tres de cada 1000 adults espanyols viuen amb cardiopaties congènites, un grup de malalties caracteritzat per la presència d'alteracions estructurals del cor produïdes per defectes en la seva formació durant el període embrionari. No totes són iguals ni revesteixen la mateixa gravetat, però tenen en comú que els avenços mèdics, quirúrgics i tecnològics de les darreres dècades han permès millorar tant el pronòstic que actualment més del 90% de les persones nascudes amb cardiopaties congènites sobreviuen fins a l'edat adulta.

Però, com es detecten? Què diferencia les unes de les altres? Quin és el tractament? Els pacients d'aquestes patologies poden fer esport? Quines són les precaucions que han de prendre? Donem resposta a aquestes preguntes...

Detecció de cardiopaties congènites

Moltes es diagnostiquen abans del part, en els estudis rutinaris que es fan a totes les embarassades. Tot i això, algunes cardiopaties congènites únicament es detecten en el moment del naixement o poc després.

Les alteracions que produeixen les cardiopaties congènites se solen reflectir. Les proves diagnòstiques clau són l'ecocardiograma, primer, i en funció de les dades que proporcioni aquesta tècnica, en alguns casos cal procedir a un cateterisme cadíac.

Quins tipus són els més freqüents?

Encara que hi ha més de 50 tipus diferents de cardiopaties congènites, es poden classificar en tres grans grups:

- Curtcircuits esquerra dreta: Són cardiopaties caracteritzades per connexions anòmales entre les aurícules, els ventricles i els grans gots arterials. Com que tenen més pressió les cavitats esquerres que les dretes, la sang passa del circuit arterial al venós sobrecarregant les funcions dels ventricles i el pulmó on produeix congestió i augment de la pressió arterial pulmonar. En el cas de curtcircuits a nivell de les artèries (aorta/artèria pulmonar) passa el mateix.

- Lesions obstructives: Aquestes cardiopaties dificulten la sortida de la sang de les cavitats cardíaques. Entre elles hi ha les estenosis aòrtica i pulmonar i la coartació aòrtica.

- Cardiopaties congènites cianòtiques: Es caracteritzen perquè s'estableixen curtcircuits pels quals la sang venosa es barreja amb arterial. Això redueix les concentracions d'oxigen a la sang que circula per tot l'organisme. La seva conseqüència principal és que aquesta baixa concentració d'oxigen produeix cianosi (color blavós especialment visible a dits, llavis, llengua, etc), són els coneguts com a “nens blaus”. Les cardiopaties congènites cianòtiques més habituals són la tetralogia de Fallot, la transposició dels grans gots i el ventricle únic, per citar-ne només les més importants.

Segons les dades actualitzades del Registre Espanyol de Cardiopaties Congènites de l'Adult, el 53,5% dels que pateixen cardiopaties congènites tenen patologies de complexitat moderada i el 17,5% d'alta complexitat; la tetralogia de Fallot és la cardiopatia congènita més freqüent, representant 15% del total.

Quin és el tractament?

Depenent del tipus de cardiopatia, les seves conseqüències seran diferents, igual que el seu tractament, que pot fins i tot no ser necessari, com en el cas de les asimptomàtiques –les més banals poden passar desapercebudes fins a l'edat adulta–. Quant a la resta, el tractament, quan cal, sol ser quirúrgic. En alguns casos, l'alteració es pot corregir amb una única intervenció quirúrgica. No obstant això, a les cardiopaties congènites més complexes pot ser necessària la realització de diverses cirurgies, encara que avui dia alguns defectes congènits es poden corregir sense recórrer a la cirurgia mitjançant el tancament de curtcircuits per mitjà d'un cateterisme.

Els pacients d'aquestes patologies poden fer esport?

L'exercici físic recomanat varia depenent del tipus de lesió, així com del grau i tipus d'afectació funcional que es pateixi, però l'activitat física, entre els que la puguin fer, sempre es traduirà en millores a nivell físic i psicològic. En qualsevol cas, s'han de considerar els efectes negatius potencials de l'esport triat i de l'entrenament que requereix, per a la qual cosa cal una valoració especialitzada.

En general, en els casos de comunicació interauricular, interventricular o ductus arteriós, l'exercici està contraindicat només quan el “curtcircuit” sigui gran o quan hi hagi hipertensió pulmonar. Per als pacients amb estenosi pulmonar o estenosi aòrtica es contraindica l'exercici físic intens i l'esport de competició si les lesions són de grau moderat o sever. Quan són lleus, en principi no hi ha restriccions per a l'exercici. Quant als pacients amb cardiopatia cianògena, no poden fer exercicis que impliquin grans esforços.

El cor és una maquinària perfecta que batega 100.000 vegades diàries, 35 milions cada any i més de 2.500 milions de vegades. Això durant una vida mitjana d'uns 80 anys. Segons les diferents activitats diàries i en funció de l'esforç que demanen per al cor, té una freqüència cardíaca que varia segons les necessitats de cada moment.

Diferències a la freqüencia cardíaca

Les diferències principals s'estableixen entre els punts de repòs i els d'exercici. El cor s'adapta a aquest ritme i projecta per les artèries la quantitat de sang necessària perquè els diferents òrgans exerceixin les seves funcions amb eficàcia i un rendiment correcte.

Mantenir una conducta vital activa ajuda a acostumar el cor a lesforç i redueix el perill dincident cardíac.

En primer lloc, cal destacar que una freqüència cardíaca ordinària és entre 60 i 100 pulsacions per minut. Baixar de les 60 sol anomenar-se bradicàrdia i és pròpia de moments d'inactivitat o de persones en una molt bona forma física, mentre que depassar les cent comporta taquicàrdia i implica un risc cardíac, ja que implica que el cor s'ha d'esforçar més que allò desitjable i augmenta el seu desgast.

Quan estem en repós

Dormir. Dins de les 24 hores del dia, el somni copa un nombre important. Les recomanacions són vuit hores de descans diari, encara que és habitual no arribar a aquesta quantitat degut a les intenses rutines actuals.

Mentre una persona dorm, segons els experts, el més adequat és que les pulsacions es quedin en unes 50 per minut o un descens aproximat d'un 8% respecte al conegut com a estat de vigília o repòs desperts.

Tot i això, una reducció excessiva d'aquestes palpitacions nocturnes no són sinònim d'un correcte descans del cor. Es tracta d'un símptoma de possible hipertensió, obesitat o trastorns de risc cardíac, ja que revelen que el cor no opera regularment i pot ser el camí cap a una altra mena d'irregularitats més preocupants.

Repòs. Un cop desperts, una acció tan senzilla com estar assegut al sofà veient la televisió, llegint o utilitzant el telèfon mòbil en moments de relativa tranquil·litat suposa unes 60 pulsacions per minut si la salut cardíaca és la correcta. Una reducció moderada d‟aquesta xifra és senyal d‟un bon estat cardiovascular i de la capacitat física de la persona.

Quan estem actius

Caminar. Una de les maneres més senzilles d'exercitar-se en el dia a dia és a base de caminar. Seguir un ritme suau eleva el ritme aproximadament al 50% de la freqüència cardíaca màxima, que sol rondar les 200 pulsacions, de manera que s'assolirien uns 90-100 batecs cada 60 segons. En cas daugmentar la intensitat de la caminada es pot arribar al 60-70% de la capacitat màxima (unes 130 vegades per minut).

Esport. Com ja s'ha destacat, l'activitat física comporta nombroses millores per a l'organisme, i el cor no és excepció gràcies al fet que contribueix a controlar la seva freqüència cardíaca. Un atleta o esportista habitual i ben entrenat pot quedar-se en unes 40-60 pulsacions per minut (ppm) i evitar així una excessiva erosió al benestar.

Durant l'esforç esportiu, els pics de rendiment poden assolir les 200 pulsacions en funció de l'exigència i de les circumstàncies de la persona. Un objectiu de les persones que intenten posar-se en forma o mantenir una capacitat física elevada és mantenir un ritme cardíac d'entre el 70% i el 85% de la seva freqüència cardíaca màxima, és a dir, entre 150 i 180 ppm aproximadament durant més d'una hora setmanal. Ser capaç d'aguantar aquesta regularitat física és sinònim de bona salut general.

I si deixa de bategar? 

Quan un cor deixa de bategar, el millor es tenir aprop un desfibril·lador...Coneixes els desfibril·ladors d'accés públic de Cardiosos?

Què és el colesterol?

Aquesta és una de les paraules més presents als anuncis publicitaris enfocats a la cura de la salut, i és que el colesterol és un dels grans enemics actuals del benestar social.

El primer de tot és assenyalar que es tracta d'una substància greixosa naturalment produïda al cos, al fetge, es troba a cadascuna de les cèl·lules i és important per al funcionament correcte de l'organisme. La seva finalitat suposa la formació d'àcids biliars, que impliquen la digestió dels greixos; formar hormones, com les tiroïdals i les sexuals; i es transformen en vitamina D pels raigs solars, protegint així la pell d'agents químics i evitant la deshidratació.

Tipus de colesterol

Habitualment hi ha referències al colesterol “bo” i el “dolent”. El que és perjudicial per a la salut és el que s'uneix a la partícula següent: lipoprotenina de baixa densitat (LDL), responsable de transportar el colesterol a les cèl·lules. El LDL excessiu en sang comporta acumulacions de greix -plaques- a les parets de les artèries i els vasos sanguinis, preludi de malalties ateroscleròtiques, que impliquen la progressiva obstrucció de les artèries a causa d'aquests greixos.

El nom exacte del “bo” és lipoprotenia d'alta densitat (HDL), ja que transporta el colesterol sobrant de les cèl·lules cap al fetge, on és eliminat. Per tant, aquest colesterol fa que sigui més difícil patir un risc cardiovascular. L'excessiva presència del “dolent” provoca que el colesterol excessiu no flueixi adequadament cap al fetge i es generin aquests bloquejos i les seves repercussions cardiovasculars.

T'interessa: On trobar als grans aliats del cor, els àcids grassos omega 3?

Els índexs de colesterol a la sang es calculen en mil·ligrams per decilitre. Es considera normal no arribar als 200 mg/dl, si bé trobar-se entre els 200 i els 240 és símptoma directe d'hipercolesterolèmia, que suposa depassar els 200 mg/dl, i es coneix com a normal-alt. Si ja en aquests volums es recomana actuar per reduir aquests números, depassar els 240 indica que el colesterol és alt i es fa més probable patir trastorns o incidències cardiovasculars.

Efectes del colesterol alt al cor

Atès que l'excés de colesterol repercuteix directament als vasos sanguinis, ja que provoca l'aparició de plaques, tensió a les artèries i obstruccions a la circulació, s'estima que multiplica per dos el risc de patir accidents cardíacs. La ja esmentada arteriosclerosi significa que quan els greixos obstrueixen la circulació correcta de la sang tant el cos com el cor pateixen aquesta deficiència.

Malalties coronàries com les aturades cardíaques o els infarts procedeixen del dany que pateix el cor, que ha de fer un esforç més gran perquè la sang s'impulsi adequadament a través d'artèries i venes obstruïdes. Les angines de pit obeeixen a problemes d'irrigació en alguna de les parts del cor i solen aparèixer quan es fa una activitat intensa després de períodes llargs de repòs.

T'interessa: Quant exercici físic has de fer per millorar la teva salut cardiovascular?

El cervell també pot patir els efectes del colesterol alt en forma daccidents cerebrocardiovasculars. Com que el flux sanguini no es mou de forma ordinària, el cervell no rep la quantitat adequada, i pot aparèixer des de la mort fins a paràlisis parcials, pèrdues de la parla i de reflexos nerviosos de l'organisme.

A més del colesterol, aquesta mena d'obstrucció dels gots també apareix pel tabac i els aliments rics en greixos, que no sempre s'absorbeixen o s'eliminen adequadament. Els hàbits de vida saludable i l'esport són els aliats principals per impedir els perjudicis que genera el colesterol.

Una de les potencials conseqüències de la síndrome de Brugada és la mort sobtada. Per això, diagnosticar-ho a temps és clau per poder prevenir l'arítmia ventricular maligna que pot ocasionar aquesta malaltia, evitant així que es pugui donar la mort sobtada.

Però, en què consisteix aquesta patologia i com es pot diagnosticar a temps per poder ser tractada?

La síndrome de Brugada és una malaltia dorigen genètic. És una anomalia a les cèl·lules cardíaques que produeix arítmies ventriculars. El cor és estructuralment normal i funciona amb normalitat, però de vegades pot produir una arítmia ventricular maligna, que és la causa fonamental de la mort sobtada.

Es produeix per l'alteració en els gens que dirigeixen la formació de les proteïnes cardíaques que regulen el pas dels ions a través de la membrana cel·lular, conegudes com a canals iònics, per la qual cosa s'engloba en el grup de les conegudes com a canalopaties. Aquesta alteració crea alteracions elèctriques que afavoreixen l'aparició d'arítmies, generalment ventriculars, que poden provocar síncopes o fins i tot mort sobtada.

Com diagnosticar-ho

Un electrocardiograma pot ser suficient per diagnosticar-lo, i és que la síndrome de Brugada té un electrocardiograma característic que els metges reconeixen. No obstant això, no és present en tots els casos. Els pacients amb síndrome de Brugada poden tenir avui un electro patològic, anormal, i demà un electro absolutament normal. Per això, per desemmascarar casos en què el metge sospita que hi ha una síndrome de Brugada, es pot fer un electro sota tests farmacològics.

Aquesta prova consisteix a injectar al pacient un fàrmac amb què, en cas que el pacient tingui síndrome de Brugada, es mostrarà l'electrocardiograma característic dels que pateixen aquesta malaltia.

I, quan es dóna aquesta sospita? Habitualment, el cardiòleg la pot tenir quan, malgrat que l'electrocardiograma del pacient sigui normal, es tracta d'una persona relativament jove que ha tingut un síncope o una pèrdua de consciència amb un patró que pugui fer pensar que té un perfil cardiogènic, és a dir, que sobtadament hi ha hagut un problema cardíac. Una altra situació que pot fer sospitar és que el pacient hagi tingut antecedents familiars de mort sobtada en joves.

T'interessa: Saber si tindrem una aturada cardíaca i quan passarà gràcies a la intel·ligència artificial

Com es tracta

Quan s'està davant d'un pacient amb síndrome de Brugada simptomàtica, és a dir, que hagi tingut algun episodi de mort sobtada ressuscitada o síncopes d'etiologia no aclarida, la solució passa per implantar un desfibril·lador, un dispositiu similar a un marcapassos que s'implanta generalment a sota de la clavícula esquerra i detecta si el pacient té una arítmia ventricular maligna. Si la detecta, la tracta i prevé la mort sobtada.

En cas que es tracti d'un pacient amb síndrome de Brugada asimptomàtic, diagnosticat per l'electrocardiograma però sense que el pacient hagi patit fins ara síncopes ni mort sobtada, hi ha diverses opcions. “En alguns casos es pot estratificar a través d'un estudi electrofisiològic, veure els malalts que són induïbles i implantar un desfibril·lador als pacients que s'identifiquen amb més risc.

En qualsevol cas, el metge proporcionarà al pacient recomanacions com protegir-se de la febre prenent antipirètics o adoptar mesures físiques com a dutxes fredes per evitar que li pugi la temperatura, ja que la febre pot exposar el pacient a arítmies ventriculars malignes. També cal consultar els fàrmacs a evitar.