Augmenta el volum de sang que circula per l'organisme en un minut, millora el control de factors de risc cardiovascular com la hipertensió arterial, la diabetis, l'obesitat, o els nivells de colesterol… Tots són beneficis per a la teva salut cardiovascular de la pràctica dexercici físic de forma freqüent.

T'interessa: La hidratació, clau per a la salut cardiovascular

Però, quanta activitat física hem de fer per obtenir-los?

Com t'expliquem en aquesta publicació, l'ideal és procurar portar un estil de vida saludable cada dia que combati el sedentarisme, perquè tota l'activitat física compta. Aprofitar per pujar per les escales en comptes d'agafar l'ascensor quan en tenim l'oportunitat; anar amb bicicleta o caminant si és possible a la feina, o baixar unes parades abans si la distància és massa llarga per fer almenys part del recorregut caminant; ballar o fer tasques domèstiques ens permeten mantenir-nos en moviment i augmentar el temps d'activitat física diària. Però a més, és recomanable fer alguna activitat esportiva com córrer, caminar a pas ràpid, nedar o qualsevol altra disciplina recreativa de tres a cinc vegades per setmana, igual que entrenar la flexibilitat i la força entre dues i tres vegades per setmana.

En quant de temps es tradueix tot això?

Segons els experts, qualsevol quantitat d'activitat física és millor que cap, i com més, millor. Però si busquem millorar la salut cardiovascular, l'OMS recomana als adults almenys entre 150 i 300 minuts d'activitat aeròbica moderada a la setmana (o l'equivalent en activitat intensa, cosa que serien almenys entre 75 i 150 minuts setmanals ), mentre que per als nens i adolescents l'ideal és que facin una mitjana de 60 minuts d'activitat física aeròbica moderada al dia. Per als més grans de 65 anys, la recomanació és igualment fer almenys 150 minuts setmanals d'activitats físiques moderades aeròbiques, o bé algun tipus d'activitat física vigorosa aeròbica durant 75 minuts. En qualsevol cas, cal que siguin sessions d'un mínim de 10 minuts. I pel que fa al tipus d'activitat física a escollir, els experts aconsellen que sigui una amb què es gaudeixi, ja que l'haurem de fer diverses vegades a la setmana.

T'interessa: Els esports amb més risc de mort sobtada són el ciclisme, el futbol i el running

Els beneficis d'incloure a la rutina diària l'activitat física no són només cardiovasculars. També millorarem l'estat muscular i la salut òssia, de manera que la nostra qualitat de vida en sortirà beneficiada. A més, combatre el sedentarisme és essencial per prevenir la diabetis tipus 2 i diversos tipus de càncer. Daltra banda, la pràctica dexercici físic pot reduir els símptomes de depressió i ansietat, contribuint al nostre benestar. Una llista llarga d'avantatges que fan de l'activitat física un imprescindible que hem de posar en pràctica tant com puguem per gaudir de més salut.

Un estudi de la Universitat Carlos III de Madrid, conclou que el batec del cor pot ser utilitzat com una eina biomètrica per identificar les persones.

La biometria és la ciència que explora la identificació d'éssers humans i animals mitjançant mesures biològiques o característiques físiques, per exemple, les empremtes dactilars o l'iris de l'ull. En aquest sentit, les eines basades en biometria són cada cop més utilitzades en camps com la seguretat, per complementar o substituir els sistemes de contrasenyes; i l'administració civil, en el registre i la provisió de documents d'identitat.

Per exemple l'utilitzem a diari per desbloquejar el nostre telèfon.

El nou estudi planteja una nova tècnica innovadora per identificar els individus, basant-se en les particularitats exclusives del batec del cor. Per això, es fan servir electrocardiogrames (ECG) i s'analitzen cinc qualitats musicals: la dinàmica, el ritme, el timbre, el to i la tonalitat, aplicant-les al so dels batecs. A partir d'aquestes cinc qualitats s'obté una combinació de paràmetres, única per a cada persona i que compta amb una taxa de precisió del 96,6%.

El batec del cor, una biosenyal universal

El principal avantatge d'aquesta tècnica és la universalitat de les seves identificacions, ja que, avui dia, certes persones encara no poden ser reconegudes per determinats tipus de biometria, en casos de lesions, amputacions o característiques físiques discapacitants, però el batec del cor és una biosenyal que és present en tots els éssers humans, sense excepció. Un altre avantatge és el seu baix cost i el seu funcionament no invasiu, per exemple a dia d'avui, ja hi ha polseres i rellotges intel·ligents que realitzen el registre ECG, de manera que n'hi hauria prou amb instal·lar-hi una aplicació que faci ús d'aquest nou algoritme d'identificació.

Actualment, aquesta tècnica continua en fase de desenvolupament. Tot i que el futur de la identificació cardíaca és prometedor, els investigadors afirmen que encara han de «seguir la investigació en aquesta línia, abans de plantejar la comercialització». Un dels aspectes crítics d'aquest estudi consisteix a analitzar el comportament del sistema en funció de les diferents activitats que faci la persona, com ara passejar, córrer, descansar, fer un esforç físic o veure's en una situació d'estrès. A més, cal tenir en compte factors com la utilització de marcapassos o els efectes d'una arítmia.

Google ha anunciat plans per utilitzar telèfons intel·ligents per monitoritzar la salut i ha explicat que provarà si capturar els sons del cor i les imatges del globus ocular podria ajudar les persones a identificar problemes cardíacs des de la llar.

Concretament, la companyia està investigant si el micròfon incorporat del telèfon intel·ligent pot detectar els batecs del cor i els bufats quan es col·loca sobre el pit, de manera que les lectures podrien permetre la detecció primerenca de trastorns de les vàlvules cardíaques.

La investigació ocular se centra a detectar malalties, com les relacionades amb la diabetis, a partir de fotografies. Google també ha assenyalat que havia reportat "resultats primerencs prometedors" usant càmeres de taula a clíniques i ara està examinant si les fotos de telèfons intel·ligents també poden funcionar.

T'interessa: Dissenyen una polsera que avisa si s'acosta un infart

A més, Google també planeja provar si el programari d'intel·ligència artificial pot analitzar ecografies preses per tècnics menys qualificats, sempre que segueixin un patró establert.

Els projectes segueixen els anuncis de l'any passat sobre el mesurament de la freqüència cardíaca i respiratòria amb càmeres de telèfons intel·ligents, funcions que ara estan disponibles a molts dispositius a través de l'aplicació Google Fit.

T'nteressa: El pegat que avisa d'atacs de cor abans de tenir símptomes

La tecnologia no deixa de sorprendre'ns i facilitar-nos allò referent a la detecció de problemes cardíacs, però la detecció no és suficient.

Cal disposar d'un aparell DEA (desfibril·lador) per a poder actuar a temps i evitar mals majors.

Estàs pensant en comprar un DEA? Contacta amb nosaltres i t'ajudarem en tot el que necessitisContacta amb nosaltres i t'ajudarem en tot el que necessitis

La intensitat de l'esport determina el risc de mort sobtada, i els que requereixen més demanda energètica els més perillosos si es pateix alguna malaltia cardiovascular genètica.

Són coneguts els casos d'esportistes, joves i sans, que han mort sobtadament per mort sobtada fent la seva activitat física. Es tracta de casos molt puntuals, però molt cridaners.

T'nteressa: Sobreviure a una mort sobtada i La importancia de la formació

La primera idea que cal tenir en compte és que l'esport pot desencadenar una mort sobtada, però aquesta passa en persones amb malalties cardiovasculars genètiques, com les miocardiopaties i les canalopaties. La qüestió és que, generalment, els pacients no són coneixedors d'aquestes patologies. A més, cal tenir en compte que la incidència d'aquest tipus de mort sobtada és estranya: un o dos casos de mort sobtada per cada 100.000 esportistes cada any.

T'interessa: Un defecte genètic del cor, possible causa de mort sobtada a l'esport professional

La cardiopatia isquèmica, és a dir, la malaltia coronària que es manifesta fonamentalment com un infart agut de miocardi o una angina de pit, es situa com la primera causa de mort sobtada associada a l'esport.

Tot i això, no tots els esports suposen el mateix risc. És la intensitat de l'esport la que determina el risc de mort sobtada. D'aquesta manera, els esports amb més demanda energètica com ara el ciclisme, el running o el futbol es troben entre els esports que presenten més risc de mort sobtada en pacients amb miocardiopaties o canalopaties. Per contra, els esports menys associats a mort sobtada són aquells amb baixa càrrega estàtica i dinàmica: el golf, el ioga o el criquet, per exemple.

Recomanacions a tenir en compte

Tenint en compte aquests factors de risc, el pas següent és saber quines són les recomanacions al respecte, per evitar el risc de mort sobtada. En aquest sentit, és molt important la comunicació amb l'esportista, la seva família i entrenador. Han de quedar clars els riscos i beneficis en cada cas concret sense oblidar que el risc zero no existeix.

A l'hora de fer esport és important fer-ho en un ambient segur, és a dir, evitar situacions de risc afegides com caigudes, deshidratació, o oblits en la presa de la medicació entre d'altres. No superar la barrera del 60-80 per cent de la freqüència màxima cardíaca i comptar a l'entorn amb personal format en tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i un desfibril·lador (DEA).

En el cas concret de la miocardiopatia arritmogènica, el problema és que no és fàcil de diagnosticar perquè la presentació entre pacients és molt heterogènia. Per al seu diagnòstic es fa servir una escala que inclou diversos criteris (ecocardiograma, ressonància magnètica, holter, antecedents de la família o biòpsia del teixit). Pel que fa a l'esport, la pràctica d'exercici en subjectes amb aquesta malaltia pot afavorir que es desencadenin arítmies malignes i mort sobtada, sobretot si és intens i perllongat. Però també, practicar esport accelera la progressió de la malaltia, de manera que s'afavoreix l'evolució a la fase d'insuficiència cardíaca. Per això, un cop confirmat el diagnòstic en un individu, es desaconsella la pràctica esportiva.

Des que va començar la invasió de les tropes russes a Ucraïna, a diferents empreses i establiments s'han succeït les mostres de suport al poble ucraïnès.

S'han habilitat diferents punts de recollida de roba i aliments al llarg de Catalunya, per tal d'enviar-les a Ucraïna a través del consolat.

Desde Cardiosos també volem aportar el nostre granet de sorra, per aquest motiu ens hem convertit en punt de recollida de material per Ucraïna. Podeu portar-nos les vostres aportacions a les nostres oficines. Carrer de l'Abat Oliba, 08700 Igualada, Barcelona (Mira el mapa en aquest enllaç)

Principalment necessiten medicaments, material de primers auxilis, mantes i aliments bàsics.

El més important és que siguin aliments no peribles i fàcils de conservar com els que venen en llaunes. Important, no portar res de vidre.

Un estudi elabora una llista de gens implicats en una major propensió a atacs cardíacs

La genètica està relacionada amb moltes malalties. De vegades els gens en són els causants en patir mutacions que desenvolupen una malaltia, d'altres vegades aquestes alteracions augmenten el risc de patir-les. Això és una cosa que passa amb els atacs cardíacs. Encara que darrere d'ells en molts casos hi ha els hàbits saludables, la salut cardiovascular, i l'edat com a risc per tenir aquestes afeccions, el cert és que també hi ha la genètica.

Gens com el PHACTR1, amb un paper en la morfogènesi vascular estudiat amb anterioritat, han estat corroborats actualment per un estudi com un gen responsable de les malalties de les artèries coronàries i de l'atac cardíac. Aquesta investigació ha identificat fins a 162 gens involucrats en aquestes malalties cardíaques i les ha classificat en "ordre de prioritat per causar malalties coronàries".

Les patologies cardiovasculars són actualment la principal causa de mort a Espanya. A l'any 2020 van morir per causa cardiovascular 119.853 persones, fet que va suposar un 24,3% de les morts totals que es van produir aquell any. I cada any els diagnòstics i la mortalitat es continuen incrementant.

S'ha aconseguit definir amb més precisió els gens que probablement causin malalties coronàries.

A més s'han identificat la part del cos en què aquests gens identificats causen un major efecte, podria ser en les artèries del cor les que causen obstruccions directament, o potser l'efecte estigui al fetge per augmentar els nivells de colesterol, o a la sang per canviar la inflamació.

Alguns dels principals gens identificats en aquesta llista mai abans no s'havien estudiat en el context dels atacs cardíacs. Trobar aquests nous gens importants és realment emocionant, però també un veritable desafiament, ja que ningú sap exactament quants causen malalties coronàries.

S'han trobat 162 gens implicats en set cèl·lules. Cèl·lules de la paret arterial, la sang, el fetge, el múscul esqulètic, teixit adipós, o fins i tot cèl·lules espomoses o macròfagues. De totes elles els principals candidats per desenvolupar un atac cardíac són el ja anomenat PHACTR1 i el CDKN2B, tots dos amb un paper important a la paret arterial. S'esta estudiant PHACTR1 de forma molt activa, ja que es coneix que no només provoca malalties coronàries, sinó també tota una gamma d'altres malalties vasculars, com ara migranya, displàsia fibromuscular i dissecció espontània d'artèries coronàries.

Aquest coneixement ens permetrà anar darrere d'aquests gens realment crítics que causen atacs cardíacs, ja que ara sabem com són d'un estudi immediat en profunditat per comprendre exactament com causen la malaltia coronària i si podrien ser objectius farmacològics prometedors per als pacients.