Un defecte genètic del cor, possible causa de mort sobtada a l'esport professional

Un futbolista es desploma sobtadament al terreny de joc, com si ho haguessin desconnectat del cable de la vida. Pateix una aturada cardíaca. Per desgràcia, l'hem vist més d'una vegada per televisió i no sempre amb un final feliç. És en aquests casos quan parlem de mort sobtada cardíaca: una aturada cardíaca no recuperada, amb desenllaç fatal. Aquest podria haver estat el destí de l'futbolista danès Christian Eriken durant una trobada de la passada Eurocopa. Afortunadament, els sanitaris van aconseguir salvar-li la vida.

Malgrat causar una gran commoció en els mitjans de comunicació, la mort sobtada en esportistes d'elit són minoria dins de l'àmbit esportiu. De fet, es produeixen tres vegades més morts sobtades cardíaques a l'esport no professional.

Tant si són o no professionals, els esportistes menors de 35 anys estan exposats a les mateixes malalties cardíaques causants d'una aturada cardíaca fatal. Aquestes són, malalties hereditàries del múscul cardíac (miocardiopaties) i arítmies. En aquestes últimes el que està compromès és el corrent elèctric que generen les cèl·lules cardíaques. Aquestes afeccions són mutacions genètiques que poden causar, en el terreny de joc, arítmies letals i causar una mort sobtada. L'activitat física intensa actua com el desencadenant de la mort sobtada cardíaca, però no com la causa de l'aturada cardíaca. Un altre problema és que es produeixen de forma silenciosa. En un 80% dels casos de mort sobtada cardíaca, el primer símptoma de la malaltia és la pròpia mort sobtada.

Un cop es sobrepassen els 35 anys, el major risc ja no és patir una afecció hereditària, sinó desenvolupar una afecció producte de mals hàbits cardiosaludables, com la hipertensió o el colesterol alt. És a dir, una malaltia coronària ateroesclerótica, l'obstrucció de les artèries coronàries.

Proves diagnòstiques amb marge d'error

Les morts sobtades cardíaques en esportistes professionals succeeixen perquè les proves diagnòstiques i revisions periòdiques, si bé detecten la major part d'anomalies, no són infal·libles. L'electrocardiograma és l'eina més útil de totes. També tenim l'ecocardiograma. Amb aquestes dues tècniques normalment es descobreix alguna cosa. Si tenim algun dubte, podem acabar fent una ressonància magnètica. En cas de confirmar el diagnòstic es realitza un test genètic perquè detectant alguna cosa al pacient, probablement descobrirem a més membres de la família.

Descobrir un problema cardíac no sempre vol dir que l'esportista hagi d'abandonar l'esport però és estrany que se li segueixi permetent competir a un màxim nivell, encara que depèn de la lesió cardíaca detectada. No és el mateix detectar una miocardiopatia en un maratonià, que en un jugador de billar o especialista en tir amb arc.

Tots som un batec

A Cardiosos estem molt conscienciats i dediquem tots els nostres esforços en buscar maneres de combatre la mort sobtada en l'esport. Així neix la iniciativa Tots som un batec, on la Federació Catalana de Futbol (FCF), la Fundació Leo Messi i Cardiosos volen aconseguir dotar d'aparells desfibril·ladors a tots els camps de futbol, pavellons i pistes de futbol sala de Catalunya.
 

 Coneix tots els detalls de la campanya Tots som un batec en aquest enllaç