L'estiu passat va ser el més calorós d'Europa, segons el Servei del Canvi Climàtic Copernicus. I aquest any, les previsions apunten a una pujada de temperatures semblant. Amb la calor, la salut cardiovascular es pot veure afectada. Per això els experts recomanen seguir una sèrie d'orientacions amb què prevenir possibles problemes que afectin el nostre cor.

Aquestes són les principals:

Sempre hidratats

En suar més per l'efecte de les altes temperatures, perdem més aigua. Per això és important reposar amb més freqüència el líquid del qual es desfà el nostre cos i, si és possible, beure aigua abans que tinguem set. Com a norma general es recomana que els nens entre 9 i 13 anys consumeixin uns 2,1 litres diaris i les nenes 1,9 litres. A partir d'aquesta edat, les dones haurien de consumir almenys 2 litres diaris, més si estan embarassades o en període de lactància, mentre que per als homes la quantitat aconsellada és de 2,5 litres. Si bevem menys aigua de la que el nostre organisme necessita, poden començar a fallar algunes funcions de l'organisme: la deshidratació pot portar a una mala funció renal i que aquesta provoqui arítmies.

T'interessa: La hidratació, clau per a la salut cardiovascular

Compte amb el sol

A les hores centrals del dia s'accentua el risc cardiovascular perquè el cos perd molta més aigua quan els termòmetres es disparen. Per això, la recomanació dels experts és evitar exposicions perllongades al sol precisament en aquestes hores, buscant l'ombra o espais per no estar-hi directament exposats. Al matí o quan el sol ja no escalfa tant sí que podem exposar-nos-hi durant 15 o 20 minuts diaris per sintetitzar vitamina D, que necessitem perquè té un paper important en la fisiologia del sistema cardiovascular.

T'interessa: Com afecta la calor al nostre cor

Alimentació saludable també fora de casa

Tot i que durant les vacances solem alterar les nostres rutines menjant més fora de casa, els experts recorden que és clau mantenir una alimentació saludable que inclogui peixos i verdures, fruites, que a més són riques en aigua i poden contribuir notablement a l'aportació total d'aigua que necessitem, cereals integrals i llegums, que ara podem prendre en amanida. Igualment s'aconsella procurar evitar el consum de greixos trans, presents principalment en productes processats com galetes, brioixeria industrial, aliments precuinats, snacks, gelats, cremes i batuts.

T''interessa: On trobar als grans aliats del cor, els àcids grassos Omega 3

Precaució amb l'alcohol

Cada cop hi ha més evidències de l'associació entre el consum d'alcohol i el desenvolupament de la fibril·lació auricular, per la qual cosa es recomana limitar-ne el consum. Però a més, pot provocar que ens deshidratem més fàcilment, per la qual cosa cal tenir una precaució especial durant aquests mesos.

Exercici físic a les hores adequades

L'exercici físic ens pot ajudar a controlar factors de risc com el sobrepès, la hipertensió o nivells elevats de sucre i colesterol. No obstant això, amb les altes temperatures augmenta la quantitat de líquid que perdem per la suor, i si estem realitzant una activitat física intensa, aquesta pèrdua és encara més gran. Per això els experts aconsellen practicar esport al clarejar o al vespre si tenim possibilitat d'escollir horari. En qualsevol cas, es recomana evitar la franja horària de les 12 a les 18 h.

T'interessa: Quant exercici físic has de fer per millorar la teva salut cardiovascular

S'implanta sota l'aixella amb un cable que passa per sota la pell al costat de l'estern.

Els desfibril·ladors cardioversors implantables (DCI) milloren la supervivència dels pacients amb afeccions cardíaques. Són dispositius que detecten un batec anormal i envien una descàrrega elèctrica al cor per restablir un ritme cardíac normal. S'utilitza en pacients amb batecs irregulars que poden posar en perill la seva vida i tenen un risc alt de patir una parada cardíaca.

No obstant això, aquests desfibril·ladors poden causar complicacions perioperatòries, com la perforació del múscul cardíac o els pulmons, i la coagulació de la sang a les venes...

Ara s'ha descobert que un nou tipus de desfibril·lador cardíac que redueix significativament les principals complicacions dels pacients.

T'interessa: La majoria de les parades cardíaques es produeixen a la llar

Una alternativa més segura

El desfibril·lador tradicional porta un cable ​​col·locat al cor o a la xarxa de vasos sanguinis del cor. Els investigadors del Population Health Research Institute han demostrat a l'estudi ATLAS S-ICD que un tipus diferent de DCI en què el cable s'implanta sota la pell (S-ICD) redueix les complicacions del pacient en més d'un 90%.

Aquest nou dispositiu, a diferència del tradicional, s'implanta sota l'aixella amb un cable que passa per sota la pell al costat de l'estern. Com que el cable no s'introdueix a les venes, no provoca la coagulació de la sang ni corre el risc de danyar el cor.

"L'S-ICD redueix molt les complicacions perioperatòries relacionades amb el cable sense comprometre significativament el rendiment del DCI. Això ho converteix en una alternativa atractiva als desfibril·ladors tradicionals, especialment en pacients amb més risc de complicacions.

Aquest estudi, els resultats del qual es van presentar el 30 d'abril de 2022 a la conferència Heart Rhythm 2022, va fer un seguiment de 544 pacients de 14 centres clínics de tot Canadà durant una mitjana de dos anys i mig. Tots tenien entre 18 i 60 anys i patien una malaltia cardíaca genètica o tenien un alt risc de patir complicacions. Es van formar dos grups a l'atzar: la meitat rebria el nou desfibril·lador subcutani i l'altra meitat el tradicional.

T'interessa: 5 senyals que t'avisen d'un atac al cor

L'estudi va revelar que, en eliminar tots els components intravasculars i intracardíacs del DCI, l'S-ICD evita la majoria de les complicacions perioperatòries relacionades amb el cable, incloses gairebé totes les que poden provocar la mort. En aquest sentit, l'equip va descobrir que l'S-ICD reduïa el risc de complicacions relacionades amb l'elèctrode un 92%.

Christine Albert, expresident de la Heart Rhythm Society, ha assegurat que aquests són el “tipus de dades que realment necessitem quan parlem amb els nostres pacients”. En aquest sentit, ha assegurat que els pacients més joves són els grans beneficiats ja que són els que tindran els dispositius durant un període de temps més llarg i, per tant, són els que estaran més temps exposats a complicacions.

En una publicació anterior us parlavem sobre Què és la síndrome de Brugada i de que actualment no existeix un tractament curatiu. En aquesta publicació us expliquem que un estudi publicat a la revista Science Translational Medicine demostra com és possible alleujar els símptomes d'aquesta patologia potencialment mortal.

La síndrome de Brugada és una perillosa i potencialment mortal malaltia cardíaca. Actualment no hi ha tractaments curatius i les opcions que hi ha se centren a tractar les complicacions que se'n deriven. Al voltant del 25% d'aquests pacients s'identifiquen per una mutació genètica del canal de sodi, al gen SCN5A. Usant aquesta mutació com a diana, un grup d'investigadors dirigits per Gang Yu ha desenvolupat una nova teràpia gènica que ha obtingut resultats prometedors en models de ratolí.

T'interessa: Les cardiopaties congènites

Els resultats d'aquesta investigació han estat publicats a la revista Science Translational Medicine i suposen un primer pas cap a la recerca d'un tractament curatiu de la síndrome de Brugada, fet que suposaria tota una fita per a aquesta patologia. Sens dubte és prometedor i podria ser molt important per a un subgrup de pacients que presenten aquesta mutació genètica. No és la solució per a tothom, però si s'aconsegueix provar això mateix en models d'animals més grans comparables al cor humà es podria arribar a plantejar com a tractament curatiu.

Desenvolupant un nou model de ratolí

La investigació va començar primer amb la creació d'un model de ratolí per a la síndrome de Brugada, un primer pas crucial per a tota la feina que van desenvolupar posteriorment. És una feina molt interessant en aquest sentit, ja que han induït una mutació en un dels gens que codifica el canal de sodi, que és el responsable en part de la síndrome de Brugada. Amb això han aconseguit reproduir de manera força raonable certs aspectes de la malaltia en ratolins.

D'aquesta manera es va aconseguir per exemple que aquests ratolins tinguessin més incidència d'arítmies, tant ventriculars com auriculars, i també una major incidència de mort sobtada. El model, però, no és perfecte i alguns aspectes de la malaltia no es van aconseguir recapitular tan bé com a humans.

T'interessa: Què és un electrocardiograma i per a què serveix?

Següents passos en la investigació

Els resultats obtinguts han estat molt prometedors, i sens dubte encoratgen a continuar duent a terme treballs de recerca en aquest sentit. El següent pas serà aconseguir un model de mamífer gran, la qual cosa té els seus avantatges però també inconvenients afegits. L'avantatge és que aquests cors són totalment comparables amb els humans. Però el desavantatge és que la teràpia gènica està en una fase de desenvolupament insuficient, ja que els nivells d'infecció pel virus adenoassociat actualment no són suficients per corregir la malaltia a nivell cardíac. Aquest és un pas que s'està intentant fer però que encara està en fase de desenvolupament.

Si s'aconsegueixen superar tots aquests esculls, en un futur seria possible que un percentatge de pacients de la síndrome de Brugada comptessin finalment amb un tractament curatiu. Avui dia aquests pacients només disposen de l'opció d'un desfibril·lador implantable quan té un risc alt de patir mort sobtada o si l'han patit i s'han recuperat, i també hi ha l'opció de fàrmacs si aquest implant no és possible.

La freqüència cardíaca s'encarrega de mesurar la quantitat de vegades que el cor batega per minut o el que també es coneix amb el nom de pols.

En una publicació anterior t'explicavem com coneixer la freqüència cardíaca del teu cor, en aquesta publicació, t'expliquem com controlarla i quins son els valors desitjats i màxims segons la teva edat...

La manera més senzilla de mesurar-la és col·locant els dits índex i del medi a cada costat del coll, just a sota de la mandíbula i comptar les vegades que batega el cor en 60 segons.

També podem comptar els batecs durant 6 segons i multiplicar-lo per 10, el resultat serà la nostra freqüència cardíaca.

La freqüència cardíaca varia si estem en repòs o enmig d'una activitat. Un ritme cardíac en repòs saludable varia de persona a persona. Tot i això, per a la majoria de les persones, la freqüència cardíaca en repòs desitjada és d'entre 60 i 100 batecs per minut (lpm).

Depenent de l'edat, la freqüència cardíaca ideal és diferent:

• Durant les edats compreses dins dels 20 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 100 i 170 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 200 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 30 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 95 i 162 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 190 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 40 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 93 i 157 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 185 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 45 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 90 i 153 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 175 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 50 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 88 i 149 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 170 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 55 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 80 i 145 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 165 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 60 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 83 i 140 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 160 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 65 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 80 i 136 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 155 lpm.

• Durant les edats compreses dins dels 70 anys
La freqüència cardíaca desitjada s'ha de situar entre 75 i 128 lpm. La freqüència màxima no ha de ser superior a 150 lpm.

Com podem reduir la freqüència cardíaca?

Per reduir la freqüència cardíaca cal portar un estil de vida saludable. Limitar el consum d'aliments estimulants com la cafeïna, fer exercici, mantenir una dieta equilibrada, limitar el consum dalcohol i tabac i mantenir-se hidratat.

T'interessa: Quant exercici físic has de fer per millorar la teva salut cardiovascular? 

Els accidents cardiovasculars segueixen sent la primera causa de mort a Europa i al nostre país. El 56% de les parades cardíaques que es produeixen fora de l'àmbit hospitalari tenen lloc a les llars. Tot i això, patir un infart a la muntanya és una situació que es pot donar igualment.

Hi ha molts riscos que afecten directament la salut cardiovascular, com ara estil de vida, alimentació, el sexe o l'edat. Segons un estudi realitzat per la Federació Aragonesa de Muntanya, un 23% dels senderistes i un 19% dels enquestats en rutes d'alta muntanya tenien més de 50 anys.

T'interessa: Quant exercici físic has de fer per millorar la teva salut cardiovascular?

D'acord amb els resultats de la patologia mèdica no traumàtica dels muntanyencs i senderistes rescatats, es va observar un clar augment de les parades cardíaques en els pacients atesos.

Quin és el límit d'edat per anar a la muntanya?

La pràctica dactivitat física en general és beneficiosa per a la salut cardiovascular. Practicar exercici a l'aire lliure millora la circulació, reactiva el sistema cardíac i ajuda a perdre pes. Tot i això, segons els equips de rescat de muntanya, cada vegada es donen més casos d'emergències per parades cardíaques.

Això pot ser degut a laugment de lactivitat a l'aire lliure en general. Des de la pandèmia moltes persones s'han aficionat a fer esport a l'aire lliure. Moltes vegades sense estar prou preparades per realitzar una activitat que requereixi un gran esforç físic.

Els beneficis de practicar esport són evidents, sempre que es facin sota una responsabilitat. En el cas dels esports de muntanya, com ara l'alpinisme o l'escalada, suposa assumir riscos que també afecten la salut del nostre cor. Entre d'altres, pels moments d'estrès i tensió a què se sotmet al múscul cardíac.

T'interessa: Coneix la freqüència cardíaca del teu cor

La importància d'una prova d'esforç

Hi ha persones que tenen un risc associat, per la qual cosa són propenses a patir una malaltia cardiovascular. El tabaquisme, la hipertensió arterial, la diabetis Mellitus, el sobrepès i el sedentarisme, antecedents familiars…

La prova desforç és una dels test clínics més estesos entre els esportistes per cuidar la seva salut cardiovascular. Aquest tipus de test posa a prova el cor portant-lo a l'extrem de les seves capacitats en un entorn controlat, com ara una clínica o un hospital. Els resultats demostren l'estat del cor, la pressió a què es pot sotmetre, els seus límits i si presenta alguna anomalia que pogués comprometre la seva salut.

Gran part dels muntanyencs no estan habituats a fer-se aquest tipus de proves, tret que competeixin en proves de trail running o entrenin habitualment, practiquin alpinisme a alt nivell, etc. Tanmateix, una caminada amb un cert desnivell i/o distància suposa sotmetre el cor a un nivell d'esforç més gran de l'habitual, per la qual cosa seria aconsellable la prova.

Parades cardíaques i muntanya

Les notícies de persones que pateixen una aturada cardíaca en sortides a la muntanya, posen de manifest la necessitat d'un control sobre l'estat de salut de no professionals. A països veïns, com França, demanen als seus participants una prova recent que demostri el correcte funcionament del seu cor.

T'interessa: Les aturades cardíaques en caps de setmana presenten una major mortalitat, segons un estudi

És cert que no podem evitar tot el risc quan sotmetem el nostre cor a un sobreesforç. Per contra, val la pena prevenir per córrer els riscos mínims. Invertir en una prova d'esforç, s'ha de contemplar com un element més, tan important o més com unes sabatilles o roba tècnica.

Aquest nou invent s'integra en una xarxa coordinada de quatre sensors i unitats de control tous, flexibles, sense fil i posibles col·locats al voltant de la part superior del cos.

Han creat un marcapassos provisional a través d'una xarxa coordinada de quatre sensors col·locats en diferents llocs anatòmicament rellevants del cos que es comuniquen entre si per monitoritzar les diverses funcions fsiològiques del cos, amb la finalitat de detectar de forma autònoma ritmes cardíacs anormals i decidir quan estimular el cor i a quin ritme .

Els enginyers van presentar el primer marcapassos provisional de la història: un dispositiu sense fil totalment implantable que es dissol al cos sense deixar rastre quan ja no és necessari. Ara, han presentat una nova versió intel·ligent que s'integra en una xarxa coordinada de quatre sensors i unitats de control tous, flexibles , sense fil i col·locats al voltant de la part superior del cos.

Els sensors es comuniquen entre si per controlar contínuament les diferents funcions fisiològiques del cos, com la temperatura corporal, els nivells d'oxigen, la respiració, el to muscular, l'activitat física i l'activitat elèctrica del cor.

T'interessa: Motius per instal·lar un desfibril·lador o DEA de Cardiosos

A continuació, el sistema utilitza algoritmes per analitzar aquesta activitat combinada per tal de detectar de forma autònoma els ritmes cardíacs anormals i decidir quan cal estimular el cor i a quin ritme. Tota aquesta informació es transmet a un telèfon intel·ligent o a una tauleta , perquè els metges puguin controlar a distància els seus pacients.

El nou marcapassos provisional i la xarxa de sensors/control es poden utilitzar en pacients que necessiten un marcapassos temporal després d'una intervenció quirúrgica o que esperen un marcapassos permanent. El marcapassos obté energia sense fils d'un node de la xarxa, un petit dispositiu sense fil que s'adhereix suaument al pit del pacient. A més, aquesta tecnologia elimina la necessitat de maquinari extern, inclosos els cables (o derivacions).

Perquè el sistema es pugui comunicar amb el pacient, els investigadors han incorporat un petit dispositiu de retroalimentació hàptica que es pot portar a qualsevol part del cos. Quan els sensors detecten un problema (per exemple, bateria baixa, col·locació incorrecta del dispositiu o mal funcionament del marcapassos), el dispositiu hàptic vibra amb patrons específics que alerten els usuaris i els informen del problema.

És la primera vegada que s'aparella l'electrònica tova i vestible amb plataformes electròniques transitòries. Aquest enfocament podria canviar la manera com els pacients reben atenció mèdica, proporcionant un control multinodal de bucle tancat sobre els processos fisiològics essencials, a través d'una xarxa sense fils de sensors i estimuladors que funciona d'una manera inspirada en els complexos bucles de retroalimentació biològica que controlen els comportaments als organismes vius.

En el cas de l'estimulació cardíaca temporal, el sistema allibera els pacients dels aparells de monitorització i estimulació que els mantenen confinats en un entorn hospitalari En canvi, els pacients podrien recuperar-se a la comoditat de la seva llars, mantenint la tranquil·litat que suposa ser supervisats a distància pels metges. Això també reduiria el cost de l'assistència sanitària i alliberaria llits d'hospital per a altres pacients.

T'interessa: Monitorització d'electrocardiogrames a distància

La nova iteració també utilitza un adhesiu biocompatible desenvolupat als laboratoris de Rogers i Efimov . L'adhesiu permet que el dispositiu, lleuger i prim, es lamini suaument sobre la superfície del cor sense necessitat de sutures. Un altre nou avantatge és que a mesura que el marcapassos temporal es dissol de forma lenta i inofensiva, allibera un fàrmac antiinflamatori per evitar reaccions de cos estrany.

Però potser l'avenç més impactant és la capacitat del dispositiu de proporcionar estimulació a demanda , en funció del moment en què el pacient la necessiti. Sincronitzat amb el marcapassos, el mòdul cardíac muntat al pit registra un electrocardiograma en temps real per controlar lactivitat cardíaca.

Estàs pensant en comprar un desfibril·lador? Contacta amb nosaltres i t'assessorarem amb tot allò que necessitis.