El cor és una maquinària perfecta que batega 100.000 vegades diàries, 35 milions cada any i més de 2.500 milions de vegades. Això durant una vida mitjana d'uns 80 anys. Segons les diferents activitats diàries i en funció de l'esforç que demanen per al cor, té una freqüència cardíaca que varia segons les necessitats de cada moment.

Diferències a la freqüencia cardíaca

Les diferències principals s'estableixen entre els punts de repòs i els d'exercici. El cor s'adapta a aquest ritme i projecta per les artèries la quantitat de sang necessària perquè els diferents òrgans exerceixin les seves funcions amb eficàcia i un rendiment correcte.

Mantenir una conducta vital activa ajuda a acostumar el cor a lesforç i redueix el perill dincident cardíac.

En primer lloc, cal destacar que una freqüència cardíaca ordinària és entre 60 i 100 pulsacions per minut. Baixar de les 60 sol anomenar-se bradicàrdia i és pròpia de moments d'inactivitat o de persones en una molt bona forma física, mentre que depassar les cent comporta taquicàrdia i implica un risc cardíac, ja que implica que el cor s'ha d'esforçar més que allò desitjable i augmenta el seu desgast.

Quan estem en repós

Dormir. Dins de les 24 hores del dia, el somni copa un nombre important. Les recomanacions són vuit hores de descans diari, encara que és habitual no arribar a aquesta quantitat degut a les intenses rutines actuals.

Mentre una persona dorm, segons els experts, el més adequat és que les pulsacions es quedin en unes 50 per minut o un descens aproximat d'un 8% respecte al conegut com a estat de vigília o repòs desperts.

Tot i això, una reducció excessiva d'aquestes palpitacions nocturnes no són sinònim d'un correcte descans del cor. Es tracta d'un símptoma de possible hipertensió, obesitat o trastorns de risc cardíac, ja que revelen que el cor no opera regularment i pot ser el camí cap a una altra mena d'irregularitats més preocupants.

Repòs. Un cop desperts, una acció tan senzilla com estar assegut al sofà veient la televisió, llegint o utilitzant el telèfon mòbil en moments de relativa tranquil·litat suposa unes 60 pulsacions per minut si la salut cardíaca és la correcta. Una reducció moderada d‟aquesta xifra és senyal d‟un bon estat cardiovascular i de la capacitat física de la persona.

Quan estem actius

Caminar. Una de les maneres més senzilles d'exercitar-se en el dia a dia és a base de caminar. Seguir un ritme suau eleva el ritme aproximadament al 50% de la freqüència cardíaca màxima, que sol rondar les 200 pulsacions, de manera que s'assolirien uns 90-100 batecs cada 60 segons. En cas daugmentar la intensitat de la caminada es pot arribar al 60-70% de la capacitat màxima (unes 130 vegades per minut).

Esport. Com ja s'ha destacat, l'activitat física comporta nombroses millores per a l'organisme, i el cor no és excepció gràcies al fet que contribueix a controlar la seva freqüència cardíaca. Un atleta o esportista habitual i ben entrenat pot quedar-se en unes 40-60 pulsacions per minut (ppm) i evitar així una excessiva erosió al benestar.

Durant l'esforç esportiu, els pics de rendiment poden assolir les 200 pulsacions en funció de l'exigència i de les circumstàncies de la persona. Un objectiu de les persones que intenten posar-se en forma o mantenir una capacitat física elevada és mantenir un ritme cardíac d'entre el 70% i el 85% de la seva freqüència cardíaca màxima, és a dir, entre 150 i 180 ppm aproximadament durant més d'una hora setmanal. Ser capaç d'aguantar aquesta regularitat física és sinònim de bona salut general.

I si deixa de bategar? 

Quan un cor deixa de bategar, el millor es tenir aprop un desfibril·lador...Coneixes els desfibril·ladors d'accés públic de Cardiosos?

Què és el colesterol?

Aquesta és una de les paraules més presents als anuncis publicitaris enfocats a la cura de la salut, i és que el colesterol és un dels grans enemics actuals del benestar social.

El primer de tot és assenyalar que es tracta d'una substància greixosa naturalment produïda al cos, al fetge, es troba a cadascuna de les cèl·lules i és important per al funcionament correcte de l'organisme. La seva finalitat suposa la formació d'àcids biliars, que impliquen la digestió dels greixos; formar hormones, com les tiroïdals i les sexuals; i es transformen en vitamina D pels raigs solars, protegint així la pell d'agents químics i evitant la deshidratació.

Tipus de colesterol

Habitualment hi ha referències al colesterol “bo” i el “dolent”. El que és perjudicial per a la salut és el que s'uneix a la partícula següent: lipoprotenina de baixa densitat (LDL), responsable de transportar el colesterol a les cèl·lules. El LDL excessiu en sang comporta acumulacions de greix -plaques- a les parets de les artèries i els vasos sanguinis, preludi de malalties ateroscleròtiques, que impliquen la progressiva obstrucció de les artèries a causa d'aquests greixos.

El nom exacte del “bo” és lipoprotenia d'alta densitat (HDL), ja que transporta el colesterol sobrant de les cèl·lules cap al fetge, on és eliminat. Per tant, aquest colesterol fa que sigui més difícil patir un risc cardiovascular. L'excessiva presència del “dolent” provoca que el colesterol excessiu no flueixi adequadament cap al fetge i es generin aquests bloquejos i les seves repercussions cardiovasculars.

T'interessa: On trobar als grans aliats del cor, els àcids grassos omega 3?

Els índexs de colesterol a la sang es calculen en mil·ligrams per decilitre. Es considera normal no arribar als 200 mg/dl, si bé trobar-se entre els 200 i els 240 és símptoma directe d'hipercolesterolèmia, que suposa depassar els 200 mg/dl, i es coneix com a normal-alt. Si ja en aquests volums es recomana actuar per reduir aquests números, depassar els 240 indica que el colesterol és alt i es fa més probable patir trastorns o incidències cardiovasculars.

Efectes del colesterol alt al cor

Atès que l'excés de colesterol repercuteix directament als vasos sanguinis, ja que provoca l'aparició de plaques, tensió a les artèries i obstruccions a la circulació, s'estima que multiplica per dos el risc de patir accidents cardíacs. La ja esmentada arteriosclerosi significa que quan els greixos obstrueixen la circulació correcta de la sang tant el cos com el cor pateixen aquesta deficiència.

Malalties coronàries com les aturades cardíaques o els infarts procedeixen del dany que pateix el cor, que ha de fer un esforç més gran perquè la sang s'impulsi adequadament a través d'artèries i venes obstruïdes. Les angines de pit obeeixen a problemes d'irrigació en alguna de les parts del cor i solen aparèixer quan es fa una activitat intensa després de períodes llargs de repòs.

T'interessa: Quant exercici físic has de fer per millorar la teva salut cardiovascular?

El cervell també pot patir els efectes del colesterol alt en forma daccidents cerebrocardiovasculars. Com que el flux sanguini no es mou de forma ordinària, el cervell no rep la quantitat adequada, i pot aparèixer des de la mort fins a paràlisis parcials, pèrdues de la parla i de reflexos nerviosos de l'organisme.

A més del colesterol, aquesta mena d'obstrucció dels gots també apareix pel tabac i els aliments rics en greixos, que no sempre s'absorbeixen o s'eliminen adequadament. Els hàbits de vida saludable i l'esport són els aliats principals per impedir els perjudicis que genera el colesterol.

Una de les potencials conseqüències de la síndrome de Brugada és la mort sobtada. Per això, diagnosticar-ho a temps és clau per poder prevenir l'arítmia ventricular maligna que pot ocasionar aquesta malaltia, evitant així que es pugui donar la mort sobtada.

Però, en què consisteix aquesta patologia i com es pot diagnosticar a temps per poder ser tractada?

La síndrome de Brugada és una malaltia dorigen genètic. És una anomalia a les cèl·lules cardíaques que produeix arítmies ventriculars. El cor és estructuralment normal i funciona amb normalitat, però de vegades pot produir una arítmia ventricular maligna, que és la causa fonamental de la mort sobtada.

Es produeix per l'alteració en els gens que dirigeixen la formació de les proteïnes cardíaques que regulen el pas dels ions a través de la membrana cel·lular, conegudes com a canals iònics, per la qual cosa s'engloba en el grup de les conegudes com a canalopaties. Aquesta alteració crea alteracions elèctriques que afavoreixen l'aparició d'arítmies, generalment ventriculars, que poden provocar síncopes o fins i tot mort sobtada.

Com diagnosticar-ho

Un electrocardiograma pot ser suficient per diagnosticar-lo, i és que la síndrome de Brugada té un electrocardiograma característic que els metges reconeixen. No obstant això, no és present en tots els casos. Els pacients amb síndrome de Brugada poden tenir avui un electro patològic, anormal, i demà un electro absolutament normal. Per això, per desemmascarar casos en què el metge sospita que hi ha una síndrome de Brugada, es pot fer un electro sota tests farmacològics.

Aquesta prova consisteix a injectar al pacient un fàrmac amb què, en cas que el pacient tingui síndrome de Brugada, es mostrarà l'electrocardiograma característic dels que pateixen aquesta malaltia.

I, quan es dóna aquesta sospita? Habitualment, el cardiòleg la pot tenir quan, malgrat que l'electrocardiograma del pacient sigui normal, es tracta d'una persona relativament jove que ha tingut un síncope o una pèrdua de consciència amb un patró que pugui fer pensar que té un perfil cardiogènic, és a dir, que sobtadament hi ha hagut un problema cardíac. Una altra situació que pot fer sospitar és que el pacient hagi tingut antecedents familiars de mort sobtada en joves.

T'interessa: Saber si tindrem una aturada cardíaca i quan passarà gràcies a la intel·ligència artificial

Com es tracta

Quan s'està davant d'un pacient amb síndrome de Brugada simptomàtica, és a dir, que hagi tingut algun episodi de mort sobtada ressuscitada o síncopes d'etiologia no aclarida, la solució passa per implantar un desfibril·lador, un dispositiu similar a un marcapassos que s'implanta generalment a sota de la clavícula esquerra i detecta si el pacient té una arítmia ventricular maligna. Si la detecta, la tracta i prevé la mort sobtada.

En cas que es tracti d'un pacient amb síndrome de Brugada asimptomàtic, diagnosticat per l'electrocardiograma però sense que el pacient hagi patit fins ara síncopes ni mort sobtada, hi ha diverses opcions. “En alguns casos es pot estratificar a través d'un estudi electrofisiològic, veure els malalts que són induïbles i implantar un desfibril·lador als pacients que s'identifiquen amb més risc.

En qualsevol cas, el metge proporcionarà al pacient recomanacions com protegir-se de la febre prenent antipirètics o adoptar mesures físiques com a dutxes fredes per evitar que li pugi la temperatura, ja que la febre pot exposar el pacient a arítmies ventriculars malignes. També cal consultar els fàrmacs a evitar.

Aquesta nova tecnologia podria ajudar els metges a detectar quan el pacient pot patir una aturada cardíaca.

La intel·ligència artificial està revolucionant el sector de la salut. Ara s'ha fet un pas més i s'ha descobert que la intel·ligència artificial pot predir si una persona patirà una aturada cardíaca i quan podria tenir lloc.

La tecnologia, construïda per científics de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units) a partir d'imatges dels cors malalts i dels antecedents dels pacients, pot revolucionar la presa de decisions clíniques i augmentar la supervivència de les arítmies cardíaques sobtades i letals, una de les afeccions més mortals i desconcertants de la medicina.

La mort sobtada cardíaca causada per una arítmia representa fins al 20 per cent de totes les morts al món i sabem poc sobre per què passa o com saber qui està en risc.

Hi ha pacients que poden tenir un risc baix de mort sobtada cardíaca i que reben desfibril·ladors que potser no necessiten, i després hi ha pacients d'alt risc que no reben el tractament que necessiten i podrien morir a la flor de la vida. El que aquest nou algoritme pot fer és determinar qui està en risc de mort cardíaca i quan es produirà, cosa que permet als metges decidir exactament el que cal fer.

T'interessa: Què és i com es pot combatre la mort sobtada?

És el primer a fer servir xarxes neuronals per construir una avaluació de supervivència personalitzada per a cada pacient amb malaltia cardíaca. Aquestes mesures de risc proporcionen amb gran precisió la probabilitat d'una mort sobtada cardíaca al llarg de 10 anys, i quan és més probable que passi. La tecnologia d'aprenentatge profund s'anomena Estudi de Supervivència del Risc d'Arritmia Cardíaca (SSCAR).

L'equip va utilitzar imatges cardíaques amb contrast que visualitzen la distribució de les cicatrius de centenars de pacients reals de l'Hospital Johns Hopkins amb cicatrius cardíaques per entrenar un algoritme que detectés patrons i relacions no visibles a primera vista. L'actual anàlisi d'imatges cardíaques clíniques només extreu característiques simples de les cicatrius, com el volum i la massa, infrautilitzant allò que en aquest treball s'ha demostrat que són dades crítiques.

Les imatges contenen informació crítica a què els metges no han pogut accedir, afirma el primer autor, Dan Popescu, antic estudiant de doctorat del Johns Hopkins. Aquesta cicatrització pot estar distribuïda de diferents maneres i diu alguna cosa sobre les possibilitats de supervivència d'un pacient. Hi ha informació oculta en ella.

T'interessa: Una armilla que evita la mort sobtada en pacients amb cardiopaties

Les prediccions dels algoritmes no només van ser significativament més precises en cada mesura que les dels metges, sinó que van ser validades en proves a pacients de 60 centres de salut de tot Estats Units, amb diferents historials cardíacs i diferents dades de imatge, el que suggereix que la plataforma podria adoptar-se a qualsevol lloc.

Això té el potencial de modelar significativament la presa de decisions clíniques en relació amb el risc d'arítmia i representa un pas essencial per portar el pronòstic de la trajectòria del pacient a l'era de la intel·ligència artificial, assenyala Trayanova, codirectora de l'Aliança per a la Innovació en Diagnòstic i Tractament Cardiovascular. És l'epítom de la tendència a fusionar la intel·ligència artificial, l'enginyeria i la medicina com a futur de l'assistència sanitària.

L'equip treballa ara per crear algoritmes per detectar altres malalties cardíaques. Segons Trayanova, el concepte d'aprenentatge profund es podria desenvolupar per a altres camps de la medicina que depenen del diagnòstic visual.

Augmenta el volum de sang que circula per l'organisme en un minut, millora el control de factors de risc cardiovascular com la hipertensió arterial, la diabetis, l'obesitat, o els nivells de colesterol… Tots són beneficis per a la teva salut cardiovascular de la pràctica dexercici físic de forma freqüent.

T'interessa: La hidratació, clau per a la salut cardiovascular

Però, quanta activitat física hem de fer per obtenir-los?

Com t'expliquem en aquesta publicació, l'ideal és procurar portar un estil de vida saludable cada dia que combati el sedentarisme, perquè tota l'activitat física compta. Aprofitar per pujar per les escales en comptes d'agafar l'ascensor quan en tenim l'oportunitat; anar amb bicicleta o caminant si és possible a la feina, o baixar unes parades abans si la distància és massa llarga per fer almenys part del recorregut caminant; ballar o fer tasques domèstiques ens permeten mantenir-nos en moviment i augmentar el temps d'activitat física diària. Però a més, és recomanable fer alguna activitat esportiva com córrer, caminar a pas ràpid, nedar o qualsevol altra disciplina recreativa de tres a cinc vegades per setmana, igual que entrenar la flexibilitat i la força entre dues i tres vegades per setmana.

En quant de temps es tradueix tot això?

Segons els experts, qualsevol quantitat d'activitat física és millor que cap, i com més, millor. Però si busquem millorar la salut cardiovascular, l'OMS recomana als adults almenys entre 150 i 300 minuts d'activitat aeròbica moderada a la setmana (o l'equivalent en activitat intensa, cosa que serien almenys entre 75 i 150 minuts setmanals ), mentre que per als nens i adolescents l'ideal és que facin una mitjana de 60 minuts d'activitat física aeròbica moderada al dia. Per als més grans de 65 anys, la recomanació és igualment fer almenys 150 minuts setmanals d'activitats físiques moderades aeròbiques, o bé algun tipus d'activitat física vigorosa aeròbica durant 75 minuts. En qualsevol cas, cal que siguin sessions d'un mínim de 10 minuts. I pel que fa al tipus d'activitat física a escollir, els experts aconsellen que sigui una amb què es gaudeixi, ja que l'haurem de fer diverses vegades a la setmana.

T'interessa: Els esports amb més risc de mort sobtada són el ciclisme, el futbol i el running

Els beneficis d'incloure a la rutina diària l'activitat física no són només cardiovasculars. També millorarem l'estat muscular i la salut òssia, de manera que la nostra qualitat de vida en sortirà beneficiada. A més, combatre el sedentarisme és essencial per prevenir la diabetis tipus 2 i diversos tipus de càncer. Daltra banda, la pràctica dexercici físic pot reduir els símptomes de depressió i ansietat, contribuint al nostre benestar. Una llista llarga d'avantatges que fan de l'activitat física un imprescindible que hem de posar en pràctica tant com puguem per gaudir de més salut.

Un estudi de la Universitat Carlos III de Madrid, conclou que el batec del cor pot ser utilitzat com una eina biomètrica per identificar les persones.

La biometria és la ciència que explora la identificació d'éssers humans i animals mitjançant mesures biològiques o característiques físiques, per exemple, les empremtes dactilars o l'iris de l'ull. En aquest sentit, les eines basades en biometria són cada cop més utilitzades en camps com la seguretat, per complementar o substituir els sistemes de contrasenyes; i l'administració civil, en el registre i la provisió de documents d'identitat.

Per exemple l'utilitzem a diari per desbloquejar el nostre telèfon.

El nou estudi planteja una nova tècnica innovadora per identificar els individus, basant-se en les particularitats exclusives del batec del cor. Per això, es fan servir electrocardiogrames (ECG) i s'analitzen cinc qualitats musicals: la dinàmica, el ritme, el timbre, el to i la tonalitat, aplicant-les al so dels batecs. A partir d'aquestes cinc qualitats s'obté una combinació de paràmetres, única per a cada persona i que compta amb una taxa de precisió del 96,6%.

El batec del cor, una biosenyal universal

El principal avantatge d'aquesta tècnica és la universalitat de les seves identificacions, ja que, avui dia, certes persones encara no poden ser reconegudes per determinats tipus de biometria, en casos de lesions, amputacions o característiques físiques discapacitants, però el batec del cor és una biosenyal que és present en tots els éssers humans, sense excepció. Un altre avantatge és el seu baix cost i el seu funcionament no invasiu, per exemple a dia d'avui, ja hi ha polseres i rellotges intel·ligents que realitzen el registre ECG, de manera que n'hi hauria prou amb instal·lar-hi una aplicació que faci ús d'aquest nou algoritme d'identificació.

Actualment, aquesta tècnica continua en fase de desenvolupament. Tot i que el futur de la identificació cardíaca és prometedor, els investigadors afirmen que encara han de «seguir la investigació en aquesta línia, abans de plantejar la comercialització». Un dels aspectes crítics d'aquest estudi consisteix a analitzar el comportament del sistema en funció de les diferents activitats que faci la persona, com ara passejar, córrer, descansar, fer un esforç físic o veure's en una situació d'estrès. A més, cal tenir en compte factors com la utilització de marcapassos o els efectes d'una arítmia.