Us desitgem unes Bones Festes

L'equip de Cardiosos Global Protection us desitja unes Bones Festes i un Millor Any Nou 2020
L'equip de Cardiosos Global Protection us desitja unes Bones Festes i un Millor Any Nou 2020
És la reanimació d'una persona després de l'aturada cardíaca més llarga coneguda a Espanya, i una de les més llargues del món
Una dona ha aconseguit sobreviure a l'aturada cardíaca més llarga coneguda a l'estat espanyol, i una de les més llargues documentada a tot el món. Es diu Audrey. Ella i el seu marit es van perdre quan feien una excursió entre Coma de Vaca i Núria el passat 3 de novembre.
A causa del fred, l'Audrey va entrar en una hipotèrmia severa que la va deixar inconscient i la va fer entrar en aturada cardíaca.
El primer factor de la seva supervivència són els Bombers de la Generalitat, que van trobar la parella malgrat les condicions meteorològiques adverses presidides per un vent fort i les poques indicacions sobre la seva situació exacta que tenien
Finalment, un helicòpter dels Bombers va trobar la parella perduda i van poder practicar-li unes primeres maniobres sanitàries prehospitalàries.
A partir d'aquí es va posar en marxa el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que va activar fins a sis unitats, entre les quals dos helicòpters medicalitzats -un de vol nocturn- amb què van traslladar l'Audrey fins a l'hospital Vall d'Hebron, a Barcelona.
L'hospital Vall d'Hebron és el tercer factor de l'èxit d'aquesta història amb final feliç, gràcies al treball conjunt dels equips de Medicina Intensiva, Cirurgia Cardíaca i Anestesiologia i Reanimació.
Quan l'Audrey hi va arribar ja estava preparat un operatiu per realitzar un procediment d'oxigenació amb membrana extracorpòria per reoxigenar els teixits i reescalfar el cos conegut com a ECMO, que de seguida, en el mateix túnel d'Urgències, es va veure que calia aplicar immediatament.
Eduard Argudo, del Servei de Medicina Intensiva i integrant de l'ECMO Team, explica el resultat del primer examen de l'Audrey:
"El cor no tenia activitat elèctrica, no hi havia signes vitals, tenia la pell freda i livideses. Semblava que estava morta, però sabíem que, en el context d'una hipotèrmia, l'Audrey tenia possibilitats de sobreviure."
L'Audrey va ser traslladada a un quiròfan, on el Servei de Cirurgia Cardíaca va dur a terme el procediment ECMO mentre els serveis d'Anestesiologia i Medicina Intensiva continuaven amb les maniobres de ressuscitació.
Quan, més tard, l'Audrey va ser traslladada a la UCI, ja en ECMO, encara estava amb el cor aturat.
El cor de l'Audrey Mash no va tornar a bategar de forma autònoma fins al cap de més de sis hores. Un mes després, no se'n sap avenir:
"És increïble, és com un miracle, excepte que tot és gràcies als doctors. I possiblement aquest hivern no aniré a la muntanya, però espero que a la primavera podré tornar a fer muntanya. No vull que això que m'ha passat em tregui aquest hobby"
Què és l'ECMO ?
La tècnica coneguda amb les sigles ECMO s'aplica a pacients crítics amb malalties respiratòries o cardiològiques molt greus per a les quals no n'hi ha prou amb el suport vital convencional.
Consisteix a col·locar les cànules per fer circular la sang fora de l'organisme amb la màquina ECMO, que fa les funcions, temporalment, dels pulmons o del cor: extreu la sang a través d'una cànula gruixuda, la mou mitjançant una bomba centrífuga i la fa passar per l'oxigenador, que incorpora oxigen i retira diòxid de carboni, abans de reintroduir-la al cos per una vena o una artèria.
Hipotèrmia severa
La temperatura de l'Audrey, quan va ingressar a la Vall d'Hebron, era de -20 graus, considerada hipotèrmia severa.
Argudo explica que calia "guanyar temps perquè el cervell rebés oxigen mentre tractàvem la causa de l'aturada cardíaca i corregíem les alteracions que presentava". I, en aquest sentit, remarca:
"La hipotèrmia va estar a punt de causar la mort a l'Audrey, però, alhora, també la va salvar perquè el seu organisme, i sobretot el seu cervell, no es va deteriorar. Si hagués estat en aturada cardíaca tant de temps amb una temperatura corporal normal, hauríem certificat la seva mort. Sabíem que, amb una hipotèrmia tan severa, tenia una oportunitat de sobreviure gràcies a l'ECMO."
A les 21.46, el cos de l'Audrey va arribar als 30 graus. El seu cor feia més de sis hores que estava aturat, i l'equip mèdic va decidir mirar de despertar-lo amb una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador. I ho va aconseguir.
Font: CCMA
Què és?
També conegut com "síndrome de el cor trencat", "bombament apical" o "miocardiopatia d'estrès", va ser descrit per primera vegada en els anys 90 al Japó. Se li va denominar Tako-Tsubo perquè així es diu un vas, bombada i amb el coll estret, usada tradicionalment entre els pescadors nipons per atrapar pops.
Causes
El 85% dels casos reportats són dones postmenopàusiques, amb estrès emocional o físic sobtat i inesperat causant un alliberament excessiu d'adrenalina, que pot danyar temporalment el cor d'algunes persones.
Alguns desencadenants solen ser: Notícies sobre la mort inesperada d'un ésser estimat, diagnòstic mèdic aterridor, perdre o fins i tot guanyar molts diners, actuar en públic, divorci, desastres naturals, etc.
Símptomes
Es caracteritza per tenir una presentació similar a un infart de miocardi (mal de pit, falta d'aire), a més hi ha un dany miocàrdic transitori, en la qual part de cor afectat (generalment el ventricle esquerre) adquireix una forma semblant a un parany per pops.
En un infart de miocardi els símptomes es deuen a un bloqueig total o gairebé total d'una artèria coronària, generalment es deu a un coàgul de sang que es forma a causa de l'acumulació de greix a la paret de l'artèria. En el cas de la síndrome de Tako-Tsubo, les artèries coronàries no estan obstruïdes.
Diagnòstic
A causa de que la presentació inicial sol ser similar a un infart de miocardi, el primer és descartar-ho, amb la qual cosa és convenient realitzar un electrocardiograma, analítica amb enzims cardíaques i ecocardiografia.
Estarem probablement davant una síndrome de Tako-Tsubo si hi va haver antecedent d'un fort i sobtat esdeveniment estressant, absència de factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabtes, dislipèmia i tabaquisme).
El pronòstic és generalment benigne, amb una mortalitat hospitalària menor al 5%. La recuperació de la contracció de cor sol ser completa i es porta a terme després d'unes setmanes.
Tractament
No hi ha un tractament estàndard. Bàsicament és similar al d'un infart de miocardi.
Un cop confirmat el diagnòstic, segurament es disminuiran els medicaments, i es quedarà com a tractament els inhibidors de l'angiotensina, beta-bloquejants o diürètics. La fi d'aquesta medicació és recuperar la funció cardíaca, reduir l'estrès sobre el miocardi i disminuir l'excés de líquid que s'hagi pogut acumular.
Un cop produïda la recuperació completa, no caldria prendre medicació.
Font: Fundación española del corazón
Una aturada cardíaca i un infart són dues coses diferents que en cap cas s'han de confondre. Tenen en comú que són errors en el correcte funcionament del cor.
Encara que tenen un denominador comú, són molt diferents en el seu tractament o en les conseqüències que poden tenir. Pren nota d'aquestes diferències per poder actuar en cas d'un o altre.
• Aquestes dues malalties tenen un protagonista indiscutible, el cor. Mentre que una aturada cardíaca suposa un fre total dels moviments de cor, de forma sobtada deixa de bategar. Per tant, el flux de sang no arriba a tot el cos i la persona pot morir en qüestió de minuts. En canvi, un infart és una obstrucció de el flux sanguini, el cor segueix bategant, però no arriba a la resta de el cos de la mateixa forma.
• Isquèmia és el terme mèdic que s'utilitza per referir-se a una obstrucció del flux sanguini. En el cas de l'infart aquesta obstrucció pot ser fatal si s'interromp la recepció d'oxigen per part dels òrgans principals. Pot acabar tenint conseqüències irreparables en el cos de la persona que pateix un infart.
• En una aturada cardíaca el cor s'atura per complet. Aquest moviment perfecte que realitza el nostre cor s'atura en sec. L'anomenat node sinoauricular deixa de funcionar parant completament el cor. En aquesta part és on es produeix l'energia necessària, aquest impuls elèctric que fa que el cor funcioni.
• Durant una aturada cardíaca cal fer la reanimació cardiopulmonar. La coneguda RCP per permetre-li al cor seguir funcionant. Bombar de forma manual la sang per tot el cos a l'espera que aquest senyal elèctrica es torni a activar. El desfibril·lador és un altre dels elements que marcarà la diferència.
• Es fa servir un desfibril·lador per a aquest tipus d'emergències, aquest impuls elèctric intenta que l'energia de cor es restableixi. És com un tall d'electricitat que ha de tornar a la normalitat. Després de l'aturada cardíaca s'han d'analitzar les causes que l'han provocat intentant esbrinar qualsevol problema major.
Sempre que vegem una persona que pateix un desmai, s'ha de comprovar el batec de cor i trucar a emergències. Si el tècnic determina que cal fer-li la reanimació pulmonar, aquest petit gest pot salvar-li la vida.
Font: ok diario
Les persones que pateixen aturades cardíaques durant el cap de setmana tenen menys probabilitats de sobreviure el temps suficient per ser admeses en un hospital, en comparació amb les que tenen el mateix problema mèdic en un dia de la setmana, segons una investigació preliminar que es presentarà en el Simposi 2019 de l'Associació Nord-americana de l'Cor (AHA, per les sigles en anglès), que es celebrarà els dies 16 i 17 de novembre a Philadelphia (Estats Units).
Aquests investigadors van analitzar pacients que van patir una aturada cardíaca sobtada fora de l'hospital i van ser tractats amb un desfibril·lador extern automatitzat (DEA) d'accés públic. Van analitzar les dades de gairebé 3.000 pacients a tot el món i van evidenciar que el 27 % va sobreviure fins a l'ingrés hospitalari.
En general, els investigadors van trobar que els pacients que van patir una aturada cardíaca entre les 12 de la nit de dissabte i les 11.59 hores de diumenge tenien al voltant de 20 % menys de probabilitats de sobreviure que els pacients que van patir una aturada cardíaca entre dilluns i el divendres.
La supervivència també va disminuir per les aturades cardíaques que ocorrien a la llar i a mesura que l'edat del pacient augmentava.
"Sovint es diu que una aturada cardíaca pot passar-li a qualsevol, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Aquests resultats suggereixen que hi ha l'oportunitat d'abordar les aturades cardíaques durant el cap de setmana amb una correcta formació, la disponibilitat i l'entrenament dels DEA i la resposta ràpida dels reanimadors", assenyala la líder d'l'estudi, Hannah Torney, de la Universitat d'Ulster (Irlanda de Nord).
Els investigadors puntualitzen que la supervivència durant el cap de setmana podria reduir-se a causa de que les persones podrien tenir menys probabilitats d'estar a prop d'un DEA d'accés públic i les seves aturades cardíaques podrien no ser presenciades. A més, afegeixen que aquest anàlisi de dades podria ajudar a orientar a la col·locació estratègica dels DEA per millorar l'accessibilitat.
I si vas pel carrer i presències una parada cardíaca? Utilitza la nostra APP Cardiocity 112
Videoclip d'un rap escrit i interpretat per Pablo Gómez (@Pablosudoku) per divulgar la importància de les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) i ús del Desfibril·lador Extern Automatitzat (DEA) a l'hora de salvar una vida en cas de parada cardiorespiratòria.
Vídeo realitzat per la línia IAVANTE de la Fundació Progreso i Salud, en col·laboració amb l'Empresa Pública d'Emergències Sanitàries, la Universitat de Màlaga i l'associació malaguenya Expaumi i patrocinat per B + SAFE (Grup Almas Industries).
Font: Youtube