Mor un home de 54 anys a l'ennuegar-se en una terrassa d'Elizondo, Navarra

Malauradament titulars d'aquest tipus, cada vegada són més freqüents.

4 minuts, és el temps que et queda de vida des que deixes de tossir després d'un ennuegament.

Tot avança i per sort, també en els accidents per ennuegament...

La maniobra d'Heimlich segueix sent fonamental, però amb Dechoker i LiveVac, pots salvar vides fàcilment en accidents per ennuegament

Ahir dilluns 21 de gener va tenir lloc el partit amistós internacional entre la selecció catalana femenina i Xile. Cardiosos es va encarregar del dispositiu mèdic del partit.

La portera igualadina Noèlia Garcia, la gran protagonista del partit

Les seves aturades a la tanda de penals van ser claus per a la victòria del Catalunya davant Xile

Aquest duel d’envergadura s’enmarcava dins les accions del projecte #Orgullosa, impulsat per la Federació Catalana de Futbol amb l’objectiu de promocionar el futbol i futbol sala femení català.

L’Ajuntament de Vilanova del Camí ha adquirit aquest mes de gener dos nous Desfibril·ladors Automàtics portàtils.

Podran utilitzar aquests aparells els voluntaris de Protecció Civil o qualsevol altra entitat que ho necessiti o ho cregui convenient. Així mateix també els podran utilitzar les escoles o altres col·lectius que ho requereixin en el desenvolupament de les seves activitats.

La regidoria de Seguretat Ciutadana Imma González assegura que amb l’adquisició d’aquests dos nous aparells dona continuïtat al projecte de cardioprotegir el municipi. I és que ja són 15 els DEA dels que disposa l’Ajuntament, una gran majoria portàtils.

És important destacar que Vilanova del Camí forma part del mapping de municipis cardioprotegits de Catalunya gràcies a la implantació de l’aplicació CARDIOCITY112. Tots els desfibril·ladors instal·lats, estan geolocalitzats dins d’aquesta aplicació, i tots els ciutadans de la població ja se la poden descarregar gratuïtament en els seus mòbils.

D’aquesta manera davant qualsevol possible víctima d’una aturada cardiorespiratòria, gràcies a la proximitat dels desfibril·ladors i de l’aplicació CARDIOCITY112, es podrà actuar amb la màxima celeritat i així ajudar a salvar una vida

Font: VilanovaInformació

CARDIOCITY112, L'APP QUE SALVA VIDES

Aplicació per a mòbils que interactua entre les persones que es troben davant d'una possible víctima d'una aturada cardíaca que necessita assistència mèdica i persones formades en SVB i DEA que puguin ajudar la víctima fins que arribin els serveis mèdics (SEM). Passos a seguir en cas d'emergència cardíaca:

• Obrir l'aplicació, activar el GPS i trucar al 112.
• Cardiocity 112 envia automàticament un SMS a totes les persones formades i donades d'alta com a experts en l'aplicació que es trobin en un radi d'1km.
• Les persones formades es desplacen fins a la víctima. Al seu dispositiu poden veure el recorregut més curt i la localització dels DEA.
• Les persones formades ajuden a la víctima fins que arriben els serveis mèdics.

El ministre Grande-Marlaska l'ha condecorat amb la medalla d'or al Mèrit de Protecció Civil amb distintiu vermell...

Va fer una cosa tan aparentment senzilla com inesperada per a un nen de la seva edat: trucar per telèfon al 112 avisant que la seva mare necessitava ajuda.

Tot just 3 setmanes més tard, la seva acció va tenir recompensa: una medalla d`'or al Mèrit de Protecció Civil

Luca és un nen d'un poble de Lleó, la seva mare pateix diabetis. Aquell dia la seva bomba d'insulina va fallar i va quedar a terra en estat de semiinconsciència. El nen es va adonar dels problemes i, tal com li havia ensenyat la seva professora a l'escola, va trucar al 1-1-2 i va demanar ajuda. Ho va fer amb tanta intensitat que en els minuts que va trigar l'ambulància en arribar es van registrar fins a 20 trucades al número d'emergències.

La història va tenir un final feliç: els metges d'urgències van arribar al domicili de Luca, que ja els havia obert la porta, i van salvar a la seva mare. El petit, a més, es va fer càrrec de la seva germana acabada de néixer, que plorava en una habitació contigua. El ministre de l'Interior ha reconegut els seus mèrits: "És un valent de quatre anys i un alumne despert i atent".

"Tenim una societat solidària i plena de valors, d'aquests valors que van fer possible la nostra Constitució", afegia Fernando Grande-Marlaska, referint-se als 53 condecorats amb les medalles al Mèrit de Protecció Civil, entre ells Luca.

La seva professora, l'altra gran protagonista

Molta part del mèrit de Luca pertany a la seva mestra. Es diu Elisa i també ha rebut una medalla, de plata amb distintiu blau. "A tots els alumnes els faig el joc de trucar al 112, de com cal fer-ho quan passi alguna cosa".

I amb Luca va funcionar a la perfecció, tant que va salvar la vida a la seva mare: "És molt espavilat", reconeix la seva professora, que està convençuda que altres alumnes haguessin reaccionat de la mateixa manera perquè són "esponges".

Luca mostrava orgullós la seva medalla i el pin amb un tricorni que li va regalar el director general de la Guàrdia Civil, Félix Azón.

Estava feliç per totes les felicitacions i atencions que rebia, però en el fons no entenia molt bé per què: 'només' havia trucat per telèfon perquè la seva mare estava malalta.

Antonio Alcaide. A la manera antiga li dirien 'pare coratge'. Des que va morir el seu fill Raúl jugant a futbol a Ranillas, baralla sense desmai perquè hi hagi més desfibril·ladors. Aquest dilluns va donar un al col·legi Zalfonada. A la seva manera, comença a salvar vides.

- Ja fa quatre anys...

Una mica més. Va morir el 16 de novembre de l'any 2014.

- Què recorda d'aquell dia?

Anava cap al camp de futbol a veure-ho jugar i em va cridar la dona de l'entrenador per dir-me que el meu fill estava malalt. Havia estat refredat i vaig pensar que era poca cosa. Però als 10 minuts em va tornar a trucar per dir-me: «El teu fill no surt, que no surt». En arribar em vaig trobar dues ambulàncies i diverses persones tractant de reanimar a Raúl. Va ser molt dur.

- ¿Va ser molt llarg?

Van estar de sis a vuit i mitj de la tarda tractant de reanimar-lo. Hi va haver un problema que després vam conèixer. Van cridar primer al 061 però l'ambulància de Bombers estava ocupada. Així que van trucar al 112, que va enviar una ambulància sense res, absolutament res. Imagino que seria de les de trasllat de malalts. Al quart d'hora van veure que s'havien equivocat i van enviar una UVI mòbil. Però era tard. Entre unes coses i altres havien passat més de 35 minuts. Es van equivocar i es van adonar. Als tres o quatre mesos van obligar a portar desfibril·lador a totes les ambulàncies.

- Es pot assumir una mort així?

Vaig estar gairebé un any que no tenia ganes de res. Però mentrestant van anar passant coses semblants. Al Stadium Venècia, a El Salvador, el jugador de Gallur ... En menys de sis mesos, dos morts i un noi que va quedar amb seqüeles greus. Jo havia entrat feia poc a l'Associació Espanyola Contra La mort sobtada José Durán, on vaig aprendre a saber portar això, i vaig demanar una compareixença amb Esports a l'Ajuntament i una altre amb la Policia Local.

- Què ha aconseguit?

Els 28 camps municipals de futbol ja tenen tots desfibril·lador. Ara estic a l'espera de la Policia Local, que seran altres vint desfibril·ladors que portaran als cotxes patrulla. Va sortir a pressupost i diuen que estan en Intervenció. Esperem que no es perdi.

- No ha aconseguit res a la DGA?

Sembla que a Sanitat canviaran el decret llei, encara que jo ho he vist per sobre i crec que es queda curt. Segueix recomanant en lloc de obligant.

- ¿Faltan molts desfibril·ladors?

Moltíssims. A Aragó no tenim ni 400. Al País Basc, per exemple, hi ha més de 1.500. Estem molt lluny.

- Quantes vides poden salvar?

Els cinc primers minuts són bàsics. Aquí està la qüestió, en poder i saber respondre ràpidament.

- Ho ha convertit en la seva causa...

Vaig sentir que havia de fer alguna cosa perquè no li passés a ningú més. Almenys la gent es mereix una segona oportunitat. M'agradaria que em fessin més cas, però els polítics són com són.

- ¿Amb què es conforma?

Amb salvar una vida, una sola vida, em donaria per satisfet. Almenys que hi hagi una persona que tingui aquesta segona oportunitat que el meu fill no va tenir perquè no hi havia mitjans o no eren adequats.
És la famosa cadena de supervivència.

Font: El Periódico de Aragón

Daniel Caparrós recordarà sempre el 29 de juny de 2017.

Va ser el dia en què va salvar la vida al seu pare. Era estudiant de quart d'ESO de l'Escola ARCE de Reus. La formació rebuda sobre tècniques de reanimació li va permetre actuar el dia en què el seu pare va patir un atac de cor. Algunes escoles, com l'ARCE de Reus, ja s'han adherit al programa de Suport Vital Bàsic a les Escoles que ofereix l'Hospital Sant Joan.

La directora de l'Escola, Èlia Sardà, va creure necessari que els alumnes poguessin rebre formació relacionada amb com afrontar una parada cardiorespiratòria. Havia viscut un cas proper i va creure en la necessitat de formar els alumnes en quelcom «vital», explica ella.

Juntament amb el subdirector de l'escola i professor d'educació física va decidir adherir-se al programa de Suport Vital Bàsic a les Escoles del Consell Català de Ressuscitació i que aquí imparteix l'Hospital Sant Joan de Reus. El Centre de Formació i Innovació en Simulació de l'Hospital i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ofereix la formació als professors d'educació física que posteriorment traslladen als alumnes.

El Daniel va rebre la classe tres o quatre mesos abans que el seu pare patís l'atac de cor. Feia quart d'ESO a l'Escola ARCE i tenia 16 anys. «Un veí meu havia patit un atac de cor feia uns mesos i va morir, era l'experiència més pròxima que havia viscut», explica ell a aquest diari. I afegeix: «Això va fer que durant el curs poses molta atenció».

Va informar el 112 que el seu pare estava patint una aturada cardiorespiratòria i aplicant «sang freda» va posar en pràctica tot el que havia après en aquell taller. «En aquell moment l'únic que vaig pensar va ser en què havia de posar en pràctica el que havia après, no podia pensar en res més», explica. Primer va seguir els passos que li havien ensenyat per poder determinar si allò era realment una aturada cardiorespiratòria. Una vegada va comprovar que sí que ho era, va començar a practicar les maniobres de reanimació, conegudes com a RCP.