Quan una persona pateix una aturada cardíaca, els primers minuts poden ser decisius. Tanmateix, davant d’una situació així és normal que apareguin els nervis, els dubtes o fins i tot la por de fer alguna cosa malament.
El més important és actuar i demanar ajuda com més aviat millor. Tot i així, hi ha alguns errors freqüents que convé conèixer per estar millor preparats.
1. Esperar per veure si la persona es recupera
Un dels errors més habituals és pensar que la persona simplement s’ha desmaiat i esperar uns minuts per comprovar si recupera la consciència.
Si una persona no respon i no respira amb normalitat, cal actuar ràpidament i demanar ajuda als serveis d’emergències.
Davant del dubte, és millor activar el sistema d’emergències que esperar.
2. No trucar al 112 immediatament
Un altre error és començar a intentar ajudar sense avisar els serveis d’emergències.
La trucada al 112 s’ha de fer tan aviat com sigui possible. Si hi ha més persones presents, podem demanar a algú que truqui mentre una altra persona comença les maniobres de reanimació. L’operador del 112 també pot proporcionar instruccions mentre arriba l’assistència.
3. No comprovar si respira amb normalitat
Una persona inconscient que no respira amb normalitat necessita atenció immediata.
Les respiracions agòniques, irregulars o similars a petits esbufecs no s’han d’interpretar com una respiració normal.
Si la persona no respon i no respira amb normalitat, cal actuar com davant d’una possible aturada cardíaca.
4. Tenir por de fer una RCP
És freqüent sentir: «I si li faig mal?»
La por de provocar una lesió pot fer que una persona no intervingui. Tanmateix, davant d’una aturada cardíaca, no fer res pot ser molt més perjudicial que iniciar les maniobres de reanimació.
Per això és tan important la formació en primers auxilis i RCP. Saber què fer en els primers minuts permet actuar amb més seguretat i reduir els dubtes en una situació d’emergència.
5. Deixar de fer la RCP massa aviat
Quan una persona comença una RCP es pot cansar ràpidament, especialment si no hi està acostumada.
Si hi ha més persones presents, es poden anar alternant per realitzar les compressions i mantenir-les fins que arribi l’ajuda especialitzada o fins que la situació canviï seguint les indicacions dels professionals d’emergències.
La formació pràctica en RCP i primers auxilis és una bona manera d’aprendre a reaccionar davant d’aquest tipus de situacions.
6. No utilitzar un DEA quan està disponible
Si hi ha un desfibril·lador extern automàtic (DEA) a prop, és important aconseguir-lo ràpidament.
Els DEA estan dissenyats per analitzar el ritme cardíac i, quan correspon, indicar o administrar una descàrrega elèctrica. El dispositiu proporciona instruccions de veu per guiar l’usuari durant el procés.
Saber utilitzar un DEA pot marcar la diferència davant d’una aturada cardíaca.
No cal ser metge per utilitzar un DEA, tot i que rebre formació específica en el seu ús i en RCP permet actuar amb més seguretat i rapidesa.
7. Pensar que el desfibril·lador es pot utilitzar en qualsevol moment
El DEA no substitueix la RCP ni s’ha d’utilitzar indiscriminadament.
Cal seguir les indicacions del dispositiu en tot moment. Durant l’anàlisi del ritme i, si escau, durant la descàrrega, ningú ha d’estar tocant la persona.
Per això, saber utilitzar un DEA i haver practicat prèviament amb un desfibril·lador durant una formació pot ser molt útil.
8. No tenir un desfibril·lador accessible
En una emergència, el temps és un factor important. No serveix de gaire saber que hi ha un desfibril·lador si està massa lluny o no sabem on trobar-lo.
Per això cada vegada és més habitual trobar desfibril·ladors en empreses, instal·lacions esportives, centres educatius, hotels, esdeveniments i altres espais on hi ha concentració de persones.
A més dels desfibril·ladors pensats per a instal·lacions fixes, existeixen opcions compactes i portàtils que faciliten disposar d’un DEA en diferents entorns.
Desfibril·ladors portàtils: una opció per tenir un DEA a mà
Un desfibril·lador mini o portàtil pot ser especialment interessant en determinades situacions en què es necessita transportar l’equip fàcilment.
Per les seves dimensions reduïdes, alguns models poden transportar-se còmodament, per exemple, en una bossa o al vehicle. Això pot facilitar que el DEA estigui disponible en activitats esportives, desplaçaments, esdeveniments o altres situacions en què no hi ha un desfibril·lador fix a prop.
Models com el desfibril·lador Primedic o altres solucions compactes poden formar part d’una estratègia de cardioprotecció adaptada a les necessitats de cada empresa, activitat o entorn.
Ara bé, disposar del dispositiu és només una part de la preparació: cal saber on és, com accedir-hi i saber utilitzar un DEA.
9. No saber on es troba el DEA més proper
Tenir un desfibril·lador disponible només és realment útil si les persones saben on trobar-lo i com accedir-hi ràpidament.
En una empresa o instal·lació esportiva, per exemple, és recomanable que les persones coneguin la ubicació del DEA i que hi hagi personal que hagi rebut formació en el seu ús.
La importància d’estar preparat
Ningú espera trobar-se amb una aturada cardíaca, però pot passar en qualsevol lloc: a la feina, fent esport, en un esdeveniment o fins i tot al carrer.
Conèixer els passos bàsics d’actuació, saber on es troba el DEA més proper i comptar amb persones formades en RCP, primers auxilis i ús del desfibril·lador pot marcar una diferència important mentre arriba l’assistència sanitària.
Per això, la cardioprotecció no consisteix únicament a tenir un desfibril·lador. També implica formació, accessibilitat i preparació.
A Cardiosos treballem precisament en aquest àmbit: instal·lació i manteniment de desfibril·ladors, formació en l’ús del DEA i primers auxilis, i prevenció sanitària.
Perquè davant d’una aturada cardíaca, cada segon compta i saber com actuar pot marcar la diferència.
Perquè davant d’una aturada cardíaca, cada segon compta i saber com actuar pot marcar la diferència.
